La tertúlia de Catalunya Ràdio, parlaven sobre les conseqüències de la legalització de la droga, sigui cànnabis o qualsevol altre. Hi ha una contradicció entre el model socioeconòmic –neoliberalisme-, on la responsabilitat de les accions recau en la persona. Ella té autonomia personal per decidir el que més li convé. I per altre cantó, hi ha una tendència dels Estats a tutelar el que li convé o no a les persones. El fet que les drogues siguin il•legals no fa que el seu consum baixi. De fet, les tendències socials, abans, l’heroïna i ara la cocaïna, fan que les addicions siguin una qüestió mèdica, però també jurídic-policial. La il•legalitat de les drogues, genera al seu entorn, les màfies que trafiquen amb elles. En un model de mercat, si hi ha demanda, l’oferta incrementarà els seus beneficis, i si a més és il•legal, tot el procés de producció i distribució encarirà el preu. Mantenir la il•legalitat, fa què les drogues segueixin tenint un vel de misteri i de rebel·lia. Però com tot, la dosi és la que mata i espatlla la vida de les persones i les seves famílies.
El cànnabis –Maria- s’ha fet molt popular, malgrat que un consum abusiu té més efectes nocius, alenteix l’aprenentatge, entre d’altres efectes. I malgrat tot, l’alcohol també té efectes catastròfics a llarg termini. Addiccions com el joc on line, o la pornografia acaba tenint les seves derivades personals. Qualsevol addicció té conseqüències. Hi ha una mesura importantíssima, i és l’entorn familiar i els de les amistats. No sabem massa que fan els fills, inundats de xarxes socials e internet. I això té un efecte considerable en l’actitud dels adolescents i els joves. Un altre aspecte essencial, son les mesures sanitàries. Els programes de desintoxicació. Tot això costa molts diners i molt de temps, i el resultat no està garantit. Per què la gent pren drogues? Segurament, la casuística és tant gran que no hi ha una sola causa sinó moltes. Si les mantenim il•legals, ens farà l’efecte que no n’hi ha o és cosa de marginats socials. Però si un vol drogues, no serà difícil fer-se amb elles. I qui garanteix la seva puresa, o la dosi adequada? El debat s’ha fet etern, perquè de moment sempre li passa a l’altre. Noticies d’assassinats en ple carrer, alerten de l’existència de màfies. Hi ha molts diners en joc. El 18% de persones compleixen condemna per tràfic de drogues a Catalunya*. Bàsicament, els que distribueixen al detall. La qüestió queda enlaire perquè ningú vol fer-se càrrec d’un problema social tant complex com aquest. I malgrat tot, les drogues segueixen fluent, perquè hi ha demanda. Amb bones paraules no s’acabarà el problema, tampoc a més repressió.
*https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15860
-Roberto Saviano. Zerozerozero. Cóm la cocaïna governa el món. Trad. Pau Vidal. Edicions 62/Editorial Anagrama/ labutxaca. Barcelona, 2015.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada