Política i societat

 

  El TSJM entra a interpretar la història. No contents a aplicar les lleis, ara també volen fer història, la seva història. Segons aquest tribunal, la figura del fundador de la Legió, no va participar de " manera inequívoca ” ni que Millán-Astray “ participés en la sublevació militar, ni participés en cap acció bèl·lica durant la Guerra Civil ni en la repressió de la dictadura ”. Així, d'un cop de sentència, reescriu una nova història. Sembla difícil de empassar les argúcies legals per dir que ell, no va tenir rés a veure amb la sublevació, tenint en compte el paper cabdal dels africanistes. El franquisme no ha mort, es més, sembla que la seva exaltació està al ordre del dia. En un país normal, ningú gosaria posar-hi noms de carrers als feixistes. A Alemanya està prohibit per llei.  I sort que hi ha una lleis de Memòria històrica (2007). Però, al Congrés del Diputats, hi ha una bona pila de feixistes, són els nets i volen netejar el llegat dels avis!

Nuestro ilustre periódico ABC trae en portada la noticia más importante de la jornada. Afganistán, Haití, o lo que sea, pasan a un merecido segundo plano, ante el desaguisado que se cuece en Gijón. Un Ayuntamiento social-comunista ha impuesto la prohibición de celebrar corridas de toros. El valiente periódico ABC es el único que se atreve a denunciar tamaña injusticia a los aficionados, no sabemos cuántos, pero seguro que las fuentes del ABC son fidedignisimas, y deben saber a cuántos amantes de la fiesta nacional están perjudicando, amén, de los empresarios del ramo. El ABC y Vox se plantean llevar a los tribunales  a la Alcaldesa por antipatriota. Seguiremos atentos a los acontecimientos. El ABC no se ha planteado, siquiera, que la "fiesta nacional" ya no mola como en los buenos tiempos de Matías Prats Cañete, la voz. ¡Malditos rojos y separatistas!  

El president Pedro Sánchez, exerceix d'estadista aquest estiu. Els esdeveniments al Afganistan han fet necessari la seva presencia a Madrid. La presidenta la la CE, Ursula von der Leyen, així com Charles Michel, han vingut a Madrid per celebrar la bona disposició de Madrid envers del refugiats de primera que volen de Kabul a Madrid. També ha parlat amb Joe Biden, tothom s'ha felicitat de com estan anant la fugida. Però Sánchez ha dit referint-se a l'estada de les nostres tropes que s'ha  "sembrat llavor"  de cara al futur: " seguretat, llibertat i prosperitat". On viu aquest home? Pedro Sánchez li agrada escoltar-se amb paraules buides. Una vegada més la distinció entre " víctimes dignes o indignes " (N.Chomsky) torna a planar amb el drama d'Afganistan. Ací, les víctimes indignes son el subsaharians que volen fugir de la pobresa i les guerres, sigui a Síria, Irak, Malí o qualsevol lloc.  

  Quan el món sembla que s'ha tornat boig, sempre es possible fugir d'estudi i navegar per aquests mars de déu. El problemes no marxaran, però si tens un iot, sempre podràs anar cap el horitzó i contemplar la costa des de una perspectiva que els pobres banyistes res més ho somien. En aquest món convuls, també hi ha lluita per poder deixar el iot  a lloc. Sort que els preus son assequibles. Mireu si no, el preu de la llum! Ací, el club  nàutic, sempre diem el mateix, massa gent. Qui diu contaminar? Son aquells que no es poden permetre tenir-ho amarrat al club. Desprès de vacances ja ens  ocuparem de Haití, d'Afganistan o inclús de la taula de diàleg. Mentre  deixeu-vos anar amb el iot, el meu cunyat s'ha comprat un de noranta metres, és una mena de Titànic, esperem que no tingui el final que va tindrà el pobre capità Edward Smith.

  Ací, la paraula clau es " han guanyat la guerra ". Si guanyes una guerra, llavors, ja pots parlar amb qui sigui. El comunicat es surrealista en grau surrealista, perquè dir: "(...) estar muy vigilantes con el respeto de las obligaciones internacionales con las que se han comprometido los talibanes en los últimos 15 años ". Algú en pot dir, on ha estat els Sr.Borrell aquest 15 anys? Encara més mentides? No sé com podem tenir aquests representants eterns amb aquestes institucions de pa sucat amb oli!

 

 

  P arlar de pobresa infantil sembla es concepte estrany, sobretot perquè incloure’l  juntament a la “població jove, la població d’origen migrant i les classe treballadores” es del tot inversemblant. Què vol dir exactament “pobresa infantil”? Hi va haver un temps, en el que els nens, estaven dins del nucli familiar -societat sòlida (Z.Bauman)-. La sort del nens, era la família. Si la família era benestant, els fills també ho eren, però no es desconnectava fills i els seus pares, per què ara si? Si els pares eren treballadors, els fills, a partir del 1960, van tenir – la classe treballadora, va lluitar, amb tota la esquerra- per accedir-hi a unes condicions millors de vida, especialment, a la dècada del 70 del segle passat. L’educació –generalitzada- va fer d’ascensor social, per tota unes generacions, què ara s’estan jubilant. Ningú parlava de pobresa infantil.  Descontextualitzar la família amb els fills, és el triomf del neoliberalisme -societat líquida (Z:Bauman)-, que vol que totho

  Nadie lo necesita, excepto los políticos! La lógica indica una cosa, por ejemplo, potenciar los ferrocarriles de cercanías o regionales o mejorar infraestructuras –carreteras- que conecten con las capitales de provincia más cercanas. Pero no, construir infraestructuras faraónicas que jamás podrán autofinanciarse –suerte que tienen a Cataluña para sufragarlas-, pero que el empecinamiento ideológico –PP vs PSOE- llevan a cabo contra viento y marea. Enhorabuena a Puebla de Sanabria! Si alguien pregunta si era necesaria una estación en dicha población la respuesta sería que sí, aunque no baje nadie, aquí conviene el refrán: "Vale más que sobre que no falte".