Política i societat

  "El meu pare, que desgraciadament va morir fa molts anys, deia que l'únic problema real que hi havia a Espanya no era el País Basc, sinó Catalunya. Ho deia quan el terrorisme estava en plena expansió, i pot ser que el meu pare tingués raó, que en termes institucionals la situació a Catalunya és molt més perillosa que la que provocava el terrorisme, que generava i genera dolor, ràbia i indignació però no qüestiona l'estat de dret. En el fons, a l'inrevés, el reafirma". (Ara.cat. 29/1/22) Utilitzar al pare per dir el que ha dit Juan Alberto Belloch (PSOE), demostra el tarannà d'aquest dinosaure polític. Sembla que a certa edat els antics esquerrans es tornen rancis i nostàlgics.  Es pot, naturalment, no estar d'acord en el ideari independentista, però aquesta obsessió de fer entrar a ETA, sembla indecent, d'un partit PSOE i un govern de Felipe González que va crear el GAL. Te raó, Catalunya genera un problema institucional, però el que es segur, es que

La fotografia propagandística es veu a un Pedro Sánchez en clau estadista de nivell europeu. Vol solucionar un petit problema a l'altra punta de les fronteres europees. Ucraïna cau lluny del abast de Sánchez, però ell, no té cap problema domèstic, Catalunya no compte, treu temps per arreglar el mon. El conflicte diplomàtic entre Ucraïna i  Rússia, fa que l' UE intenti posar remei, però no sap com fer-ho. Putin deu de pensar que la fragata " Blas de Lezo ", es la resposta d'Espanya a tot l'afer Catalunya. Esperem que aquest gest no sigui massa car per la ciutadania espanyola com catalana.   

  Al Parlament es fan miracles econòmics. No hi ha diners, però, sempre hi ha un grupet d’escollits, que per la seva sort increïble, poden seguir cobrant sense treballar. Això si que dona ànims els aturats, i aquells no que arriben a final de mes. El pitjor, què no es poc, es que el propi Parlament, li costa donar la informació. Temen, amb raó que la gent se’n prenyi, per això la tècnica de la dilació. 1,7 milions d’euros per no treballar es  una bona xifra. Per què es fan aquestes bestieses? Es evident que amb els diners del contribuents, tothom es molt generós amb uns i mesquins amb la resta. A la informació del Ara, queda clar que aquest privilegiats podran seguir gaudint d’un enriquiment injust, emparat per el propi Parlament.  Si us plau, que no vinguin amb que s’ha de treballar més, ser més curós amb els sous dels treballadors, que cal ajustaments per el be de la economia, i totes aquestes collonades que tan aficionats son el nostres polítics, perquè sempre son els primers a no d

  Quan dos jutjats (2), els Mossos d'Esquadra, la Sareb  s' uneixen, contra immigrants el resultat es una victòria increïble per fer el món més just i humà. Tots estaran contents, la Sareb, es un engendra per fer-se trampes al solitari en qüestions  de números vermells, pertany al Estat, no sembla que sigui per servir a els ciutadans. Ara sembla que té molta presa a treu 'sen de sobra a tots els sense sostre que mal viuen en condicions infrahumanes. Sense comentari, perquè es comenta sol   Sembla que si tots ells haguessin mort per intoxicació de fum, o un incendi devastador, llavors tothom parlaria que cal fer alguna cosa, però l'únic que saben fer aquest Estat de despropòsits en el que vivim, és exactament això.  Tots al carrer, si algú pregunta hi ara que farà aquesta gent? La resposta de les Administració, que sempre volen parlar, es un silenci què no pot evitar sentir vergonya per el maltractament de la gent més pobre i desemparada.

  La Jéssica –el cognom no ha transcendit– i Munir Bakhatafdil, van morir asfixiats en unes barraques a Montcada i Reixac. Sembla que ara l’alcaldessa de Montcada Laura Campos, es vol treure de sobre aquest incident. Des de fa moltíssim temps hi ha hagut barraques a la llera del riu Besos. Gitanos i no gitanos (migrants) han acampat per els voltants del riu. Des de el tren (Renfe) és pot veure. Es responsabilitat de totes les Administracions lluitar contra aquesta exclusió social que porta dècades. El invisibles es fan “problema” quant passen desgracies com aquestes. Llavors tothom córrer per traueres de sobre responsabilitats i demanar els altres ajuts. La marginació social no es un problema emocional –vulnerables-, sinó de classes socials. Tenien fills, però estan sota tutela de la DGAIA, “ per desemparament i no per indicadors de pobresa ”. La pobresa té un componen econòmic importantíssim, però també, social i cultural. I es clar, també personal. Potser un desastre tenint-ho tot, a

  Fotografia on tot son flors i violes! Cerimònia institucional on s’exalta als militars per la seva bona feina, malgrat que no sé sap quina de bona es aquesta. No serà per Afganistan o qualsevol altre lloc, més enllà del exercici patriòtic. Una vegada més es parla d’ETA i es fa un panegíric de les víctimes. Però no diu res de les 1.118 las víctimes mortals des de 2003 per violència de gènere. Això demostra que hi ha víctimes de primera i segona. Una cortina de fum, per deixar de banda al Emèrit i el seu retorn. M’ha agrada el cognom del que ha fet la fotografia, és molt adient. 

Aquesta nit, hi haurà carbó per molta gent, a més s'ho han guanyat a pols. A la resta esperem que li regalin amor, cura i il·lusió  

  La xifra és un mínim de persones que s'han ofegats a la Mediterrània intentant arribar al paradís.  Espanya es un dels llocs d'arribada de la migració mes pobre i desesperada. La UE regala milions d'euros a Estats com Turquia, Líbia, Algèria, Marroc, per impedir l'arribada d'aquest migrats que busquen un refugi de la pobresa i la violència. Però, les pasteres on van no poden resistir els llargs recorreguts que han de fer.  La ONG  Caminando Fronteres  denuncia la passivitat, per exemple:   Un exemple d'aquesta situació, segons l'ONG, " és que Salvament Marítim espanyol no fa intervencions més avall del paral·lel 35'50 (la frontera marítima) encara que tingui la ubicació exacta d'una embarcació a la deriva; i que, en canvi, el Marroc sí que traspassa aquest punt per fer tasques de control migratori ." ( Ara.cat, 3-1-22 ) Simplement, els governs no volen migració, i menys la més pobre. L'altre pot arribar amb avió, o cotxe, però aquesta