Política i societat

  Avui a l'Editorial del Ara.cat parla en el seu " Contra l'espiral de degradació del comerç", tot un seguit de problemes associats aquests establiments. Les queixes son justificades. Però, n o deixa de ser curiós que aquestes inspeccions vagin a parar a les botigues més febles, res de cap inspecció a les grans superfícies, no sigui que molesti alguns peixos grossos. De la misèria del establiment, no diuen qui son els propietaris, ara, aquesta gent que vivia en condicions lamentables, passant a un nivell pitjor, no tenen cap lloc per anar-hi. El nostre sistema econòmic permet aquest joc tant desigual amb el vist-i-plau de les nostres Autoritats.  Per què autoritzant aquests horaris, perquè abans d'obrir no hi ha cap inspecció de rés? Tot plegat té una cara propagandística i xenòfoba, que maltracta els de sempre. Sembla que l'ombra d'Aliança Catalana, o Vox, PP i ja posats PSC volen el vots d'aquests indignats tant selectius. No voldria oblidar-me que h...

  A cara descoberta, Juan Roig pot dir tranquil·lament "hem apujat una burrada els preus", i quedar-se tan satisfet de si mateix.  Quina mena d'empresaris tenim? La resposta és què tot el sistema econòmic l'avala per fer el que volgui. Pensa fer alguna cosa el Sr. Roig? La resposta és augmentar els beneficis, que l'any passat " va guanyar 718 milions, un 5% més" (Ara.cat, 15/3/23)). I què fa el Govern? Sense cap resposta. El què és segur, és que aquestes pujades de preu dels aliments, no va al agricultors ni ramades. Així que hem de esperar, bones paraules? Les paraules de Juan Roig son una provocació tenint en compte el que significa per tantes famílies pobres que no arriben a final de mes.

  P arlar de pobresa infantil sembla es concepte estrany, sobretot perquè incloure’l  juntament a la “població jove, la població d’origen migrant i les classe treballadores” es del tot inversemblant. Què vol dir exactament “pobresa infantil”? Hi va haver un temps, en el que els nens, estaven dins del nucli familiar -societat sòlida (Z.Bauman)-. La sort del nens, era la família. Si la família era benestant, els fills també ho eren, però no es desconnectava fills i els seus pares, per què ara si? Si els pares eren treballadors, els fills, a partir del 1960, van tenir – la classe treballadora, va lluitar, amb tota la esquerra- per accedir-hi a unes condicions millors de vida, especialment, a la dècada del 70 del segle passat. L’educació –generalitzada- va fer d’ascensor social, per tota unes generacions, què ara s’estan jubilant. Ningú parlava de pobresa infantil.  Descontextualitzar la família amb els fills, és el triomf del neoliberalisme -societat líquida (Z:Bauman)-, que...