Política i societat

  Aquesta enquesta és la primera que es va publicar al Ara (5-5-24).  L'electorat a Catalunya ha donat un cop de timó. L'independentisme cau per les guerres intestines entre ERC i Junts. I malgrat tot, ERC és necessari per formar qualsevol govern. Un govern PSC-PP-Vox arriba els 68 què son majoria absoluta, però aquesta fórmula no sembla massa realista, o potser si. Veurem. Malgrat totes les combinacions, el PSC surt com salvador de no se sap què. Però ERC què perd la Generalitat, te el comandament per fer investir Illa, la pregunta clau és quin preu li farà pagar?  

  Sèrie Dinamita (Tricicle) El tòpic electoral diu que avui és dia de reflexió i demà 12-M hem d'anar a votar. Per fi la campanya electoral s'ha acabat. Però la reflexió ve acompanyada per una cataracta de notícies dels actes electorals d'ahir a la nit. És una manera de seguir en campanya. Potser en el  15 de juny de 1977 -primeres eleccions democràtiques a Espanya- tenien raó d'esser, però caldria revisar-les. Una consigna ho acapara tot, "passar pàgina" diu el PSC-PSOE. La gent que vàrem a anar a votar el referèndum (il·legal) del 1-O, no hem passat cap pàgina, però els partits independentistes han fet un paper tant galdós i depriment, amb baralles i retrets permanents, que no és d'estranyar que molts tinguin dubtes per anar a votar. Aniré a votar i no per Illa precisament. Perquè la gent que s'absté fa  la feina bruta per el 155. No val a badar. 

  En un món digital, encara hi ha debats (sic) a les TV. Hi ha una part de la població què prefereix veure la TV. Per això les TV especialment les privades, el seu esbiaix resulta com perillós. Segurament, sempre hi ha indecisos, però el que és segur, és que no son els de les dretes, aquest son de idees fixes. La desaparició de Cs farà augmentar els percentatges de PP i Vox. La gent de dretes ho te clar, no així la gent de centre esquerre. Son més dubtosos, fan transferències de vots els partits, segons el seu estat d'ànim. Aquests debats son rituals, no serveix per aclarir idees, potser per descartar definitivament un candidat/ta, però poca cosa per tanta parafernàlia i pompositat. Tots parlen com si poguessin obtenir la majoria absoluta, però això és una quimera. Caldran pactes, i alguns els hi costa tant!  

  L’Ara s’entesta a seguir l’evolució demoscòpica quant tothom sap les enquestes no son precisament fiable. Però una campanya segrestada per Pedro Sánchez i la falta de honestedat dels partits, al l’hora de dir amb qui pactaran, fa que aquestes eleccions, s’ha estigui fent llarga i sobretot avorrida.  De cop tots els diari s'omplen de pàgines i més pàgines parlant dels partits polítics i els seus candidats que els coneixen més que de sobres i per tant, sabem la seva credibilitat.

  Els principis han triomfat per sobre els detalls. El govern convoca eleccions anticipades desprès de veure la impossibilitat d'aprovar els Pressupostos. Catalunya també és diferent. Hi ha tantes pulsions com partits polítics. La incertesa torna a planar a Catalunya. Sense Pressupostos, no hi ha les partides augmentades per Sanitat ni per Educació. Ha guanyat Hard Rock al Govern i al Parlament. Quina jugada tant mestra l'aposta dels Comuns i Jéssica Albiach. Ara, els Comuns també poden portar l'estàndard de la puresa ideològica. La CUP ja no està sola. Però no tot és culpa dels Comuns. Hi ha un culpables per omissió, Junts per Catalunya ha jugat -tornem-hi a la metàfora del joc!- contra ERC i per extensió contra els ciutadans de Catalunya. El 12-Maig a les urnes, algú pensa que el panorama polític canviarà molt, tenint en compte la fragmentació del espectre polític a casa nostre? Tots plegats son uns irresponsables i les urnes tindrien què castigar aquests comportaments ir...