Política i societat

  Ací la paraula enfrontament sembla una broma de mal gust Felip VI dona lliçons sobre identitats excloents i extremismes. A la fotografia ja veig que vol dir. Una monarquia que vol mantenir-se com suprem record del franquisme. La monarquia va ser el regal enverinat del règim de Franco i que la Transició no va ser capaç d'aturar per por i falta de coratge. Ja veig que els Mossos son dos gotes d'aigua els de la PN i la GC. 

  El franquisme va dissenyar Badia del Vallès*, l'autonomia municipal no va arribar fins l'any 1994. La construcció data del 1975 i la va inaugurar el llavors príncep Joan Carles. Des de l'aire el polígon de Badia volia representar Espanya, per això cap carrer tenia nom de cap ciutat catalana. Els 5372 habitatges de protecció oficial era la meitat dels previstos. Cinquanta anys desprès el fill del llavors príncep Joan Carles, Felip VI vol commemorar el urbanisme del franquisme. Amb 13.109 habitants forma un nucli urbà  divers de procedència. Amb aquesta visita, Felip VI diu molt del seu tarannà ultraconservador i espanyolista. Ja fem tard per la República catalana! PD: Potser la Generalitat d'Illa vol fer-se molt simpàtic amb la monarquia, però no compti amb tots aquells que van anar el 1-O del 2017 a votar.

  Catetos a bordo*! Princesa Leonor En un món global, on la plutocràcia mana i de quina manera! La fotografia de la Princesa Elionor, disfressada de    guardiamarines amb els altres aspirants a oficials de l'armada, saluden al inici del viatge del vaixell Juan Sebastián de Elcano. Hi ha necessitat d'aquesta sobreactuació castrense? Ella no és com els altres. I malgrat tot, fa el paper assignat. Quina mena de noia és aquests Elionor? Sap que desprès de Felip VI, vindrà ella. Com Felip VI vol donar una imatge més enllà del be i del mal, la filla, sembla encoratjada a seguir les passes del seu pare. Cal descartar des d'ara la possibilitat de preguntar  a la ciutadania si encara volen una monarquia o una república, on la gent, pot exercí el seu parer. Ella, com diu la retòrica és prepara per representar a Espanya, tant si vols com si no. La seva imatge no és la d'una noia normal, tampoc expressa la igualtat entre homes i dones, perquè per definició una monarquia és ...

  La imatge mostra una realitat parcial, el President de la Generalitat visita al Rei Felip VI a Madrid. Per els serveis auxiliar de la brigada brunete mediàtica, el malson independentista s'ha acabat. Però, la realitat no és exactament la que voldrien, encara hi queden molts independentistes que no oblidem les discurset del Rei. Segur que el Felip VI s'ha sentit reconfortat amb l'amor que el President Illa li haurà expressat per part del poble català. 

  Cara somrient per sortir bé a la fotografia Justícia, mandats caducats, cúpules polititzades fins el  moll del os, corporativisme de la pitjor espècie, política per ajudar els amics. Segons Felip VI:" La independència de la justícia és essència de l’estat de dret. Tothom ha de preservar-la i respectar-la”. Escoltant aquestes frases buides, cal recordar les paraules de Montaigne quant deia: "Quantes coses ens serviren ahir d'articles de fe i que avui són simples faules*?"

  La imatge sembla la desfilada de l'equip de polo. Molta bandereta, sembla que tothom va carregat de medalles, en tot cas, aquesta "Celebración del día del a Fiesta Nacional" no la fan per mi, sinó per ells. Hi ha tradicions que separen i aquesta és una. Però des de la perspectiva dels poders del Estat -monarquia i exèrcit- és la manera de fer-se visibles. 

  Felip VI i Pedro Sánchez Acte  protocol·lari per començar una nova singladura de cara a la investidura del candidat i president en funcions Pedro Sánchez. Una vegada que Feijóo no va poder culminar la seva missió impossible, ara li toca el torn a l'  avé fènix  de la política nacional. Ho té molt difícil, perquè les forçes nacionalistes catalanes ara volen el tot o rés. Sánchez farà màgia, però inclús ell, també té límits, i això tant ERC com Junts ho saben malgrat la retòrica maximalista d'aquests moments.  

  Aquesta és la instantània que volia la dreta extrema. Felip VI proposa a un candidat que no compte amb els vots suficients per ser president de Govern. Ara li toca a Feijóo fer el paper d'estadista que vol res més el millor per Espanya -no cal confondre amb el millor per els ciutadans-. Te els vots entusiastes de Vox. I si farà mans i mànigues per aconseguir quatre trànsfugues de les files del PSOE. Això que ho va proposar Vox, fa poc temps, arribava tard, perquè el PP ja ho havia fet i aconseguit a Madrid ( Tamayazo ) (2003). Pedro Sánchez no pot estar tranquil, amb els cants de sirena patriòtica que ulula per Madrid. I malgrat tot, li dona temps per fer un altra cop el miracle Sánchez. No ho tindrà fàcil.   

Es normal que el Rei, demani mes pressupostos per les forces armades? La resposta és que ací a Espanya, on l'Estat està al servei de la Monarquia, tot es veu normalíssim. Però el Rei, no te encomanada cap funció executiva, almenys dins d'aquesta Constitució que per obre del TC s'ha convertit en un "Empassa-la [ trágala] " infernal. Si els Pressupostos ja estan fets i aprovats, on pensen treure els diners per augmentar la despesa militar? Sánchez devia saber el que diria el Rei. Quin paper juga el Rei, en aquesta democracia ? El Rei no pot demanar en un discurs, anava a dir polític, però se suposa que el Rei no fa política, o si? Per variar, les paraules de Rei, son acollides per la premsa "oficial" sense cap mena de perplexitat, que el Rei volgui esmenar la plana al Congrés de Diputats. Un clàssic!

  La imatge d'aquest "Congreso Internacional"  porta la imatge dels Reis d'Espanya. Potser el/la grafista no s'han adonat de la ironia del títol d'aquest congrés: Ganarse la vida. Género y trabajo a través de los siglos".  Felip VI es guanya la vida fent de rei. És un lloc de treball molt exclusiu. La seva elecció va passar per davant de la Constitució i de la línia de  successió, però tan s'ha val, calia que fos home. La història d'Espanya com la d'altres països ha estat lligada -per l'espasa- a la reialesa. Ells, els reis, no tenen que guanyar-se la vida, la tenen regalada des el dia del seu naixement. Ells si porten un pa sota el braç. Amb la fotografia reial, la meritocràcia no cal, Felip VI te feina però no ha tingut que lluitar per aquest lloc. Per la seva filla, tindran que canviar la Constitució, però el que es segur, és que no hi haurà cap referèndum, i això per el be nostre, no sigui que no volen una monarquia vella i caduca. 

  Fotografia on tot son flors i violes! Cerimònia institucional on s’exalta als militars per la seva bona feina, malgrat que no sé sap quina de bona es aquesta. No serà per Afganistan o qualsevol altre lloc, més enllà del exercici patriòtic. Una vegada més es parla d’ETA i es fa un panegíric de les víctimes. Però no diu res de les 1.118 las víctimes mortals des de 2003 per violència de gènere. Això demostra que hi ha víctimes de primera i segona. Una cortina de fum, per deixar de banda al Emèrit i el seu retorn. M’ha agrada el cognom del que ha fet la fotografia, és molt adient.