Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Govern

No utilitzar el nom en va

  La utilització del cas de Maricarmen, un entre milers de desnonaments què es fan cada dia, a Catalunya 6814 l'any passat, és a dir, 18 desnonament cada dia. Hauria de fer pensar, a les Autoritats què casos com el seu, son d'una injustícia que clama el cel. No hi ha  habitatge protegit i aquest és el mal fonamental de la societat espanyola i catalana. No s'ha fet perquè les constructores no han volgut col·laborar i els govern no han fet causa belli  per redreçar el problema. Ara tot son preses i les preses son males conselleres.  L'autoanomenat Sindicat de llogateres vol establir les lleis com si d'una prerrogativa exclusiva és tractes. No sé com es pot articular allò què és escàs. A Catalunya hi ha una part important de propietaris que tenen més d'un habitatge. Cada part té les seves raons per mirar el possible Decret Llei del Govern, en escepticisme. Pedro Sánchez té una mala peça al taler i no serà fàcil aprovar el Decret sinó participa Junts i el PNB. Si ti...

Un altre cop d'estat!

  L'AN segueix fent política a cop de denuncia, ara del sindicat policial SUP. El govern es troba ara que qualsevol mesura que prenguí, per exemple, establir un campament per ubicar els immigrants a Ceuta, potser refusada, perquè aquest sindicat no li agrada.  La intencionalitat política és tant evident que desprès tenir que sentir a la presidenta del TS i del CGPJ dona vergonya aliena. 

Feijóo desesperat perquè no troba en el GPS La Moncloa

  La fotografia es veu a Sánchez amb un somriure, potser és que la intervenció de Nogueres amb la afirmació que el president hauria de donar un pas al costat, li ha fet gràcia. Perquè Junts està jugant a la desesperada. Junts vol la quadratura del cercle. Però el què és segur és que Feijóo no pot donar res de res. Feijóo està tant desesperat què s'inventa solucions fora de la llei, com el "plus" de diputats per el que guanyi les eleccions. Resulta meridià el que vol Feijóo, no pactar amb ningú. Eliminar les partits "perifèrics", deixar-se d'històries i governar amb majories absolutes. El PP no pot pactar amb ningú excepte Vox, perquè serà?

Pedro Sánchez amb quines cartes està jugant?

    Pedro Sánchez vol furgar en la ferida. Saben el que va passar l'altre dia amb una derrota parlamentaria pel Decret òmnibus, ara insisteix en la mateixa formula. Un paquet de mesures on hi ha de tot i on la lògica impera per la seva absència. Tensar la corda és el que vol el cap del executiu espanyol. Vol que Junts i PP/Vox tornin a retratar-se? La resposta és evident: SI! L'article de Núria Rius Montaner al Ara, apunta el paquet de mesures: "De quines estem parlant? Pujada de les pensions contributives, com ara la jubilació o la prestació per orfandat, un 2,8%. Per ara, només s'aplicarà aquest gener. Pujada de les pensions mínimes, les no contributives i l'ingrés mínim vital entre un 6% i un 9%. Entrada en vigor de la "quota de solidaritat" vinculada a les pensions. Aquesta quota s'aplica a la part dels salaris que ara no cotitzen (el que queda fora de la base màxima de cotització), és a dir, només afecta els sous més alts. A partir del 2025 s...

Junts regala al PP i Vox una derrota del govern

  Junts s'ha retratat amb el PP i Vox. El seu NO, a les pensions, a les bonificacions al transport públic, les ajudes per la DANA, a la Palma, etc,. Així com PP i Vox, sempre poder dir que ells son oposició, en el cas de Junts, que va donar suport a la investidura de Pedro Sánchez, son ells qui han de donar explicacions. No val dir que el POSE no compleix, perquè aquest No va directament contra la ciutadania inclosa la de Catalunya.  Puigdemont  ha fet la feina bruta al PP i Vox. Ja pot fer missatges culpant els altres, però el cas és que una vegada més, acabant sent els dolents de la pel·lícula. PD: El PSOE podia haver-se estalviat aquest NO del soci parlamentari, si hagués tramitat els decrets no en una decret òmnibus -una tàctica que Junts (CiU) era molt fan-, sinó en decrets separats. Les formes també compten.

La torna: Voler agradar a tothom !

  L’article de Josep Ramoneda, Immobilisme al poder, (Ara.cat, 18/5/22)diu: "Ara s’ha sabut que el 24 de març Mohamed Ben Halima, opositor al règim autoritari d’Algèria, condemnat a la pena de mort per un tribunal militar, refugiat a Espanya, va ser retornat al seu país per la policia en un avió que va sortir de València . No es pot al•legar ignorància: el ministeri de l’Interior va ser advertit per l'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) i per Amnistia Internacional. Ni cas. És a dir, el govern espanyol ha entregat un dissident a una dictadura volent ignorar el recorregut que li espera: la cadena perpètua en el millor dels casos. No costa gaire imaginar que aquesta ignomínia és un dels preus a pagar per acontentar Algèria després de la inclinació del president Sánchez davant del rei del Marroc . Sinistre mercadeig amb les persones. ¿És possible que quedi així, que no passi res? Què diríem si ho fes el PP? No hi ha cap indici que Marlaska dimiteixi o ...

La inflació: els preus de la gasolina i l'electricitat

  El Govern de Pedro Sánchez (PSOE) regala 20 cèntims € per litre de gasolina. Pensa gastar-se per aquest concepte 6.000 milions fins a juny. Sembla que la vaga de camioners ja es història. És evident que tenim sectors clau en economia i un d'aquest es el transport. Una de les característiques dels governs és anunciar una cataracta de milions, però a l'hora de la veritat tot es mes complicat de gestionar. La lletra petita fa que no tothom poguí accedir-hi. A Catalunya tindríem que estat embarrancats per la pluja de milions que van prometre M.Rajoy (PP). D'aquells milions no s'ha vist res. Concedeixen crèdits ICO, però què resolen?  Si hi ha ajudes per la mobilitat, per què no en el preu de l'electricitat? Les factures son estratosfèriques. Moltes petites i mitjanes empreses no podran assumir els cost incontrolable de la energia. Cal recordar que el oligopoli de les elèctriques porta tota la vida fent el que volen. Què el preu el determini el més car, es una burl...

PSOE: La despolitització de clase

  El PSOE és el partit institucional, monàrquic fins on sigui necessari per el be del país. La fotografia mostra a tres presidents de govern. González el president de la Transició, també el que la va trair per no molestar al establishment franquista, ho va aconseguir per satisfacció de les institucions del estat. Al altre extrem, Rodríguez Zapatero, va recolzar l'Estatut per desprès deixar-ho en mans del TC i tota la maquinaria jurídica del Estat.  I desprès està Pedro Sánchez. Segons ell, el 1-O no compte, cal posar el comptador a cero. Per ell, la perifèria es innecessària, però està on està per aquesta perifèria. Al PBN té el que ja vol, però ERC, no li donen rés i està en una situació molt precària, i  Sánchez ho sap. A parlat de pluja de milions, però ja sabem el que vol dir això. La fotografia representa a l'esquerra espanyola, però ja en diran on podem anar amb aquesta gent que l'únic que vol  es mantenir-se a les institucions ete...