Ahir va haver manifestacions pel 1-Maig. Un ritual necessari però buit. CCOO i UGT van anar plegades, la seva solitud demostra les hores baixes que viu el sindicalisme. Avui s’han convertir en còmplices dels governs de torn. En un món precaritzat, amb una mà d’obra abundant, amb sous de fa vint-i-cinc anys, les sindicats és troben sense força, davant les maniobres de les grans empreses. El treball s’ha arraconat en benefici del capital. La nostre 'avantatge comparativa', son els sous baixos, procedent del treball de construcció, l'hostaleria i serveis, en bona part ocupats per els nous nouvinguts. Això vol dir, atomització de la força de treball i per tant, lluita per la supervivència. En aquestes condicions, els sindicats poca cosa poden oferir els seus afiliats.