Política i societat

  Oriol Junqueras vol tornar a la política. Està en el seu dret, però l'efecte de tot plegat, la pugna entre Junqueras i Rovira, fa que ERC estigui a unes passes de l'autodestrucció com partit polític. El novembre no sé si tindrà sentit un Congrés que hauria haver estat immediat desprès de la sortida del govern d'ERC i el afer encara per solucionar dels cartells contra Maragall i la guerra bruta entre faccions. Reialment, l'únic tsunami ha estat aquest espectacle lamentable que ha fet embarrancar a ERC en benefici exclusiu del PSC de Illa. Algú pot fer-ho pitjor? 

  Llegint la crònica del Ara (Maideu, Moldes i Orriols) sobre els cartells contra els germans Maragall per l'Alzheimer, resulta que tot plegat te a veure amb un noi de l'Anoia, tres nois que vàrem pegar els cartells i va cobrar per la feina, dos noms de ERC, Sergi Sabrià i Marc Colmer, que estaven el cas del noi de Noia, i que en cap cas surt el seu nom, i desprès tot un rosari de dirigents que no sabien res de res. Tot sortia de ERC. Per la força dels titulars, ERC obra una investigació interna. Sembla que el focus infecciós es situa a l'Anoia. Sembla que hi ha un cervell del mal molt jove que ha posat en marxa aquest pla diabòlic. El fet que tot plegat, en el àmbit judicial, acabés arxivat, demostra que la roba bruta simplement és queda a casa, sense rentar.