Política i societat

  El Dia de les Dones apareix sota el signe de la divisió. Potser és inevitable. En tot cas, estem molt lluny de la igualtat entre homes i dones, i aquesta bretxa cal suturar-la amb la demostració que les dones hi son. Assistim a l'exhibicionisme més masclista des de fa dècada amb Trump i Putin capitanejant l'onda contra les dones, ells parlen del feminisme* com una entelèquia maligne per els seus objectiu.  Per ells, les dones han d'estar sotmeses els seus homes ( no i cap altre opció), i aquests sotmesos els interessos de Trump i Putin, com l'ordre natural de les coses. Amb aquest panorama on la remor d'un militarisme caduc i desfasat -la princesa Leonor, pertany aquest ordre caduc-, les manifestacions son tan necessàries com sempre.

  Llegint l'article de l'Empar Moliner ,  La cançó paorosa  de l’alcalde  borratxo (Ara.cat. 5/9/24), et sorprèn què aquest Alcalde (PP)  del poblet de Vita (Àvila) és permeti cantar en les festes del poble i davant de la gent una cançoneta  fastigosa i demencial què a més el públic la va corejar. Al escenari hi havia un altre manso que  li reia les gràcies. Com diu l'Empar Moliner: " La cançó cantada  per aquest amenaçador humà,  que sembla ser tan implacablement instintiu, et resulta  paorosa, et fa un mal –físic– a  la panxa. El nus a l’estómac que  diuen sempre, de cop és molt  concret". No deixa de ser simptomàtic què  "Pel que he vist, l’arquebisbe de Valladolid l’ha excusat, perquè ja se sap què passa  amb l’alcohol, i perquè “som  una societat excessivament  puritana”. No deixa de ser inquietant que l'església vulgui treure ferro a una cançoneta de pederastes! Ells que saben tant.     ...

  Les noticies porten l'avís de nous assassinats en l'àmbit domèstic. Salou i Sabadell a Catalunya, i un altre a València. Sobta el cas de Salou, per l'edat de la víctima i del agressor. La resposta ritual del minut de silenci s'entén en el context de sortir a les noticies. Les nostres Autoritats sempre aprofiten qualsevol esdeveniments, bo o dolent per posar-se davant de la pancarta. Sembla que segueixen el manual de bons jans: No a la violència masclista. I desprès què? No n'hi ha prou de condemnar, perquè no serveix de res.  El masclisme inherent a la nostre societat, l’anonimat de grup, la deshumanització de la víctima i la falta de implicació de tota la societat, fa que ens veiem abocats a episodis d’aquesta mena, que son dissolvents per la consciència moral d’un societat que trontolla .  

  El Dia Internacional de la Dona Treballadora, és un recordatori de les desigualtats entre homes i dones. Avui és un dia difícil per PP i Vox, els dos partits que exalten la Constitució com palanca perquè res es mogui. Vox és preconstitucional, si manessin,  eliminarien aquest Dia, per sobrer. De fet prohibirien totes les manifestacions que no fossin exaltar al líder, a Deu i la seva bandera. Estem lluny de la igualtat, perquè a més de les lleis, ni que siguin nominalment igualitàries, hi ha un obstacle molt difícil de superar, les inèrcies on l'home te preferència. Els prejudicis, els rols que juguem en la societat, l'educació familiar, ara les xarxes socials, que generen un clima sexista, tot això, fa que aquest Dia sigui encara necessari i malauradament, encara durarà molt de temps. 

  La vinyeta d'en Ferreres, es tot una declaració de intencions que vale més que tota la xerrameca que s'ha generat. Ara, el president de RFEF, ha dit que ell no dimitirà pas del seu modus vivendi, mentre li aplaudien tots els seus còmplices, també el seleccionar de futbol femení, la falta de solidaritat -amb excepcions massa puntuals- resumeix el que vol dir el futbol femení. El futbol masculí ha guanyat un mundial, desprès de presentar-se una pila de vegades els mundials. Elles, ja tenen un mundial, però qui voldrà anar a la propera convocatòria, per què els futbolistes estan tant callats? Per què el Barça no diu rés i és posa de perfil? No te res a dir? Es clar que no es més que un club, es tot cas, un club sense esma ni personalitat, estem en mans de directius -hooligans- amb la testosterona molt alta i eufòrics. Si no hi ha una resposta dels futbolistes, elles estaran condemnades a ser irrellevants ves a saber per quant temps! Sort que han guanyat un Mundial, però ha...

  La fotografia és pot veure al president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) celebrant -no sé si el gol o la finalització del partit-, en tot cas, és normal aquesta exhibició d'un masclisme fora assenyat? Aquestes son els "nostres dirigents"?  El futbol femení és mereix això? Aquest personatge deuria de dimitir per dignitat del que presenta una Federació, però amb un país on ningú dimiteix, segurament el mascle alfa del futbol -inclòs el femení- no ho farà per ell mateix. No content amb exhibir paquet, desprès s'han va a morrejar a una jugadora del equip! Si us plau, detinguin aquest hooligan impresentable. 

  Fets com l’agressió sexual patida per una noia a Igualda, deixa poc marge per fer literatura. El primer que es posi be la noia i pugui dir que va passar i si reconeix els seus agressors, que sembla que van ser més dos. Encara no hi ha identificacions. Què hi haguí un informe “forense” vol dir què algú esta fent un delicte. Tenint en compte que la noia es menor. El mitjans sempre volen històries truculentes per insuflar morbositat a una història que aquestes alçades no és tindria que repetir. És difícil lluitar contra una manera de pensar que està instal•lada a la societat: els nois poden sortir, mentre les noies, millor a casa. Desprès, en el posterior judici, tindrem que sentir dels acusats, que tot va ser consentit, i aquestes trucs miserables, que tant aficionats són un cert tipus d’advocats. A més, de la presència a les televisions de torn, per parlar amb els “presumptes agressors”. És molt difícil què aquestes agressions deixin d’existir. El clàssic recur...