Política i societat

  Junts dona plena confiança a Silvia Orriols d'Aliança Catalana, el nostre Vox català a Ripoll. En canvi, vol fer que Pedro Sánchez és sotmeti a una qüestió de confiança, una potestat exclusiva del President del Govern. No hi ha cap paral·lelisme entre una cosa i l'altre? Jugar com ho fa  Puigdemont amb mediador internacional, fent creure que el espai suís donarà el que no dona a Madrid o Catalunya és voler inflar un globus de la vanitat i la fugida endavant. Sembla que en el fons, Puigdemont, voldria a Feijóo d'interlocutor, perquè en el fons les polítiques socials i econòmiques son les mateixes. S'entén que Puigdemont estigui frustrat per la no aplicació de l'amnistia per part de TS. Hi ha un conflicte institucional entre el Congrés i el TS que haurà de resoldre el TC. Però això no és responsabilitat de Pedro Sánchez. 

  Junts per Catalunya vol al PP a la Moncloa. Així podrà exhibir perfil de víctima. Però llavors, seran irrellevants a Madrid. Junts vol fer maximalisme i això s'ha li dona força bé. Però, la seva obsessió per demanar un mandat exclusiu del president del govern, com la moció de confiança, demostra la falta d'interès per arribar a acords -de mínims- a mig termini. PP i Vox esperen que el innombrable Puidgemont, faci la feia bruta per ells. Amb aquest context les paraules de  Turull  " A Catalunya la gent vol cobrar millor i no treballar menys ", sonen a patronal què pel que sembla és ànima de Junts. De fet, Turull no sap del cert el que vol la gent. Potser, volen millors infraestructures, la construcció d'habitatge públic, major cobertura per la sanitat, més inversió en educació, menys traves burocràtiques, de segur, menys teatre i més honestedat en la política. I això va per uns i pels altres, és clar.