Política i societat

La imatge, la GC i el CNI potser, estan esbrinant on és va fer la fotografia. Hi ha els sospitosos habituals: Puigdemont, Comín, Puig, la mediàtica Rahola. La fotografia no seria res del altre món, excepte, que hi ha tres persones al exili, per causa del 1-O. El problema rau, que estem dins d'una pandèmia interminable, i els "retratats" no porten mascareta. L'oposició  ha posat el crit al cel, estem al estiu, cal fer-se visible. Desprès dels sermons de les mascaretes, tots els de la paella, semblen que son immunes. Les explicacions son d'un tecnicisme absurd, perquè deurien de saber que la instantània acabaria a les xarxes. No pots dir a casa una cosa i fora d'ella la contraria, no?  

  "Chicago és plena de fàbriques. N’hi ha fins i tot al bell mig de la ciutat, al costat de l’edifici més alt del món. Chicago és plena de fàbriques, Chicago és plena d’obrers. En arribar al barri de Haymarket, demano als meus amics que m’ensenyin el lloc on varen ser penjats, el 1886, aquells obrers que el món sencer saluda cada Primer de Maig. —Deu ser per aquí —em diuen. Però ningú no en sap res. Cap estàtua s’ha erigit en memòria dels màrtirs de Chicago a la ciutat de Chicago. Ni estàtua, ni monòlit, ni placa de bronze, ni res de res. El Primer de Maig és l’únic jorn veritablement universal de la humanitat sencera, l’únic dia on coincideixen totes les històries i totes les geografies, totes les llengües i les religions i les cultures del món; però als Estats Units el Primer de Maig és un dia qualsevol. Aquest dia la gent treballa normalment, i ningú, o gairebé ningú, no recorda que els drets de la classe obrera no han brotat de l’orella d’una cabra, ni de la...