Tot el dia anant amunt i avall cap a la Mutua. Al ser diumenge, tot està sota mínims. He passat tota la nit amb ella. Una nit plena de soroll de les màquines, dels pacients, del personal d'urgències, dels carrets de neteja, dels llits per fer proves a altres dependències, com estava pleníssim, una humanitat dolguda en el pitjor moment de la seva vida. No m’ha estranya que els germans Marx no volguessin fer una pel•lícula com “ Una nit a urgències ”, perquè no fa gens de gràcia. Hi havia col·lapse, masses pacients per tant poques places per atendre en condicions, molt pacients s’ha amuntegaven els passadissos. Cap metge va passar per allà en tot el dia. Moltíssim soroll, d’anades i tornades. Les infermeres e infermers molt atents i professionals, però ells viuen en un altre nivell, és la seva feina. Una paradoxa dels hospitals a casa nostre és que els serveis d’urgències és la primera opció quan s’ha està malalt. Hi ha un cribratge de pacients perquè molt probablement,...