Cal anar molt lluny en el temps. Era 1976, a la UAB. Primer dia de classe de filosofia moderna. Ell estava allà. Hi havia la tarima per donar un cop d'ull al alumnat. Recordo que ens va donar un mapa conceptual -abans no és deia així- de tota la filosofia moderna. Una autèntic llençol ple de noms amb fletxes amunt i a vall. Era la seva manera de dir que amb el temps, aquell mapa conceptual podria servir per establir connexions inesperades o excèntriques. Aquest reconeixement és just i merescut, i potser arriba una mica tard, però és molt que encara poguí dir la seva, com a l'entrevista al Ara.cat amb Ignasi Aragay.