Ahir al Parlament és va fer pales la esquizofrènia política del independentisme. Sort de la gent que està per sobre de tota aquesta comèdia vergonyosa. La voluntat de poder –més aviat minse- de Junts i ERC –molt comprensible des de l’òptica dels partits polítics-, fa sentir les misèries de la política en minúscules. [ Ayer en el Parlamento se hizo evidente la esquizofrenia política del independentismo. Suerte de la gente que está por encima de toda esta comedia vergonzosa. La voluntad de poder -más bien escasa- de Junts y ERC -muy comprensible desde la óptica de los partidos políticos-, hace sentir las miserias de la política en minúsculas. ] En el sí del independentisme hi ha, malgrat el mantra, anava a dir mandra, de l’unitat, tres estratègies força contradictòries. La primera es la de Junt per Catalunya. Segons ells –si ho interpreto bé- cal pressionar al govern del Estat per aconseguir d’independència, val la confrontació i els sacrificis inevitables que el Estat ...
