Política i societat

  El Departament d'Ensenyament vol prohibir el mòbils  a les aules, per el proper curs. Son els professors i mestres qui els tocarà fer de policies. I amb això tindran brega assegurada, tant de les famílies com els propis alumnes. No fa tant, el que era Conseller d'Educació, en Josep Bargalló (2018) piulava les bondats del mòbil. No hi ha criteri. Una pila d'expert van dir que seria la revolució del ensenyament, pràcticament, era reinventar el guix i la pissarra. No les modes passen, les inversions en TIC queden a la paperera de la història. Constatar que el Departament d'Ensenyament és una mina d'or per omplir pàgines.

  Educació no sap el que vol. Primer, els mòbils a l'aula serà la gran revolució. Tant si com no ho volien imposar els centres educatius. Cada Junta escolar va tindrà que lidiar amb una pila de conflictes. Ara, no vol els mòbils. I per això s'inventa una " Comissió per una Digitalització Responsable als Centres Educatius" . Una vegada més, el Departament d'Educació -potser caldria canviar de nom-, passa del professorat i les Juntes. Com hi ha diversitat de parers qualsevol mesura està exposada a assaig i error.  Comissions que valen el que valen, recomanacions fetes des de l'estratosfera, per la tranquil·litat del Departament, també dels centres educatius? Mentre és parla de tot això, com queda aprendre? L'escola no pot lluitar amb les xarxes socials, ni les famílies externalitzat les seves funcions, l'escola necessita de una nova valoració, l'educació és un assumpte d'estat, perquè el futur depèn del que estem fent. Batalles com les que lliure...