Política i societat

  La imatge subratlla de manera especialment crua, el món on vivim. Una coneguda marca esportiva, dona una consigna en anglès. A Madrid, això és naturalíssim, que  l'autocar que porta els jugadors de la selecció tingui un eslògan publicitari en un idioma avui universal (o quasi). S'imaginen això escrit en català o euskera? Impensable en la bombolla nacional-catòlica de Madrid. I malgrat el espanyolisme rància no hi ha cap inconvenient escriure a l'autocar aparador una frase tant buida com tota la resta. Potser seria hora de preguntar a la gent que surt a celebrar un copa del món, sinó seria més lògic sortir per uns salaris més dignes, un habitatge més assequible o  què es comencés a fer alguna cosa contra el canvi climàtic. I no diguin que no s'ha de barrejar política i esport, perquè ací tots és política (nacional-catòlica).

  Espanya va jugar i va acabant guanyant a Bèlgica amb un partit que Espanya va posar setge a la porteria de Courtois. Bèlgica no és va tancar a la seva porteria, però una vegada que va arribar a porteria va marcar el gol què empatava amb Espanya. Fabián va marcar el primer gol de la selecció espanyola. Un Lamine que cada vegada que tocava la pilota era envoltat de jugadors belgues va ser capaç de generar perill a l’àrea rival. A la segona part van arribar canvis de tots dos equips. Pedri va sortir, malgrat que va estar discret. Nico Williams va substituir a Oyarzabal, el canvi no es va notar. Ferran per Baena, va seguir el seu joc fosc per l’equip. I Mikel Merino   al 86’ va substituir a Dani Olmo que va fer un molt bon partit. I el gol que obria la porta a les semifinals, va a tornar a ser Merino, gràcies al xut que va fer Cubarsí al 88’ i el rebuig del porter Lammens que va tindrà que substituir a Courtois, va possibilitar a Merino fer un gol de davanter centre oportunist...

  No veig a la selecció espanyola de futbol. És una qüestió de principis, vull dir, els meus (principis). Avui, he escoltat a la ràdio el que havia passat al camps del Espanyol. Crits racistes d'una part dels hooligans de l'extrema dreta que haurien anat per fer-se notar. El crits son una mostra del que volen Vox o AC. Crits com  El "Puigdemont a presó" i el "Gibraltar és espanyol" donen idea del nivell que hi havia. He escoltat declaracions molt tèbies del seleccionador nacional De la Fuente. Què devia pensar Lamine Yamal del crits racistes? Per què no va fer aturar el partit? Potser si a la banqueta hagués estat  Guus Hiddink, aquest si que hauria parat el partit, però això eren altres temps. Ací tenim que el alguns estan covant. Què no comptin amb mi! 

  La gran noticia es la victòria d’Espanya a la final de l' Europoca davant d’Anglaterra. Un equip fet de retalls de la perifèria ha sigut capaç contra pronòstic d’alçar-se amb una victòria merescuda, malgrat que els anglesos tenien millor equip, però el futbol te això. Amb una lliga espanyola, on domina la presencia de futbolistes estrangers –no calen tants, perquè no son determinants- fa que l’equip sigui atípic. Els golejadors espanyols, son del Athletic de Bilbao i la Reial Societat, Lamine Yamal i Nico Williams s’ha erigit en l'estàndard espanyol.  Un altre triomf, aquest en la vessant més individualista, ha estat Alcaraz a Wimbledon davant d’un Djockovic desconegut. I és que la edat no perdona. El mestra de la fatxenderia ja te un substitut avantatjat amb Alcaraz.  PD: El binomi esport-política està més  viu que mai!