Política i societat

  La pregunta és molt pertinent. Dinou trobades i cap resultat concret? Quina mena de converses eren aquestes?  Francisco Galindo, diplomàtic salvadorenc, mediador; l'ex president, Zapatero i el ara imputat, Santos Cerdán, de què parlaven amb Junts? Si era per una nova consulta, devien de saber, especialment Junts, que això no aniria en lloc. L'únic que trobo per aquestes converses, reservades, era perdre temps, donar la sensació que és podia avançar en l'eix nacional. Però, el PSOE va donar suport al 155 de Rajoy. Segur que Santos Cerdán, devia riure d'aquestes converses, mentre mantenia altres converses amb els seus amics Ábalos i  Koldo, molt més profitoses. Tot plegat ha sigut un exercici per mantenir les formes, mentre que les qüestions de fons, son inamovibles, això ho deia saber Junts, perquè sinó encara és molt pitjor.  

  Junts dona plena confiança a Silvia Orriols d'Aliança Catalana, el nostre Vox català a Ripoll. En canvi, vol fer que Pedro Sánchez és sotmeti a una qüestió de confiança, una potestat exclusiva del President del Govern. No hi ha cap paral·lelisme entre una cosa i l'altre? Jugar com ho fa  Puigdemont amb mediador internacional, fent creure que el espai suís donarà el que no dona a Madrid o Catalunya és voler inflar un globus de la vanitat i la fugida endavant. Sembla que en el fons, Puigdemont, voldria a Feijóo d'interlocutor, perquè en el fons les polítiques socials i econòmiques son les mateixes. S'entén que Puigdemont estigui frustrat per la no aplicació de l'amnistia per part de TS. Hi ha un conflicte institucional entre el Congrés i el TS que haurà de resoldre el TC. Però això no és responsabilitat de Pedro Sánchez. 

  La malvada Suïssa, li denega al jutge patriòtic García-Castellón qualsevol  auxili judicial, perquè considera que les manifestacions del Tsunami Democràtic, no son terrorisme.   “La jurisprudència dels nostres tribunals ha considerat que les organitzacions criminals/terroristes inclouen, per exemple, les Brigades Roges italianes, l’ETA basca i la xarxa Al-Qaeda, però no les organitzacions que, utilitzant mitjans que no són actes de violència criminal, lluiten pel poder polític al país*” (Ara.cat). Malgrat que li diguin mil vegades que manifestar-se contra el govern i les sentències polítiques, no és terrorisme, aquest patriota seguirà en la seva cançó dolça per l'extrema dreta i els seus mitjans auxiliars. Ell volia saber on para Marta Rovira, perquè en la seva obsessió per trobar terroristes sota les pedres, és què va ser:  “la que més ràpidament va tuitejar el primer missatge de Tsunami, només va tardar tres minuts” (Ara.cat). Aquest és el cos del delicte pe...