Política i societat

La imatge, la GC i el CNI potser, estan esbrinant on és va fer la fotografia. Hi ha els sospitosos habituals: Puigdemont, Comín, Puig, la mediàtica Rahola. La fotografia no seria res del altre món, excepte, que hi ha tres persones al exili, per causa del 1-O. El problema rau, que estem dins d'una pandèmia interminable, i els "retratats" no porten mascareta. L'oposició  ha posat el crit al cel, estem al estiu, cal fer-se visible. Desprès dels sermons de les mascaretes, tots els de la paella, semblen que son immunes. Les explicacions son d'un tecnicisme absurd, perquè deurien de saber que la instantània acabaria a les xarxes. No pots dir a casa una cosa i fora d'ella la contraria, no?  

  La CUP i Vox tornant a fer el mateix. El tòpic de què els extrems es tocant és fa pales una vegada més. No cal que desprès diguis què es per X motius, el resultat es el mateix. Llavors, podem preguntar els de la CUP, quin sentit té els seus vots? Quant fas maximalismes, l'acció esdevé estèril. I aquest es el soci principal de ERC!  PD: Posaré un marcador per veure quantes vegades coincideixen en les seves votacions amb Vox.

Aquesta portada val per totes des de Madrid. La caverna mediàtica no veu cap necessitat de dir una paraula sobre els incendis que assolen el territori català. En canvi, si posen com a noticia -estem al estiu- fonamental, la imatge apostòlica i romana del cap d'estat veient com es mou el botafumeiro , com si de Franco es tractes. Cap novetat, però la Unitat d'Espanya, és l'únic que compte, malgrat que tot Catalunya estigui en flames. Algú deu pensar que millor així! PD: Per qüestions de respecte no diré el nom del insigne pensador, però va ser director de La Vanguardia Española (9-6-39). Res més cal buscar-ho al Google!  

 " S i queremos ser dignos de esa redención y honrar a quien nos ha redimido, todos los españoles debemos hacer estas tres cosas: pensar como Franco, sentir como Franco y hablar como Franco, que, hablando, naturalmente, en el idioma nacional, ha impuesto la victoria ". Si jugásemos al juego de los despropósitos, podríamos pensar que este panegírico vomitivo es de rabiosa actualidad.  ¿Quién podría decir estas palabras sin ruborizarse: a) Pablo Casado, b) Santiago Abascal, c) Isabel Díaz Ayuso, d) Cualquiera del TS, e) Cualquiera del TC, f) La vieja guardia del PSOE. PD: La próxima entrega daré el nombre del insigne pensador. El insigne pensador declaró la siguiente frase:  « Todos los catalanes son una mierda ». ¿No es enternecedor?  

Pablo Casado exhibeix ignorància doctrinal. El castellà es suficient para aquest insigne acadèmic de llengües pardes. En el Estatut d'Autonomia de les Balears, es diu que la llengua que es parla és català. Però ell, no ho deu saber. Odia el català perquè no es la llengua què parla, ni vol parla del tema, ni vol què els de més en poguí parlar.    

  Des de el 1975 fins el 2021, ha plogut molt (això es un dir amb el canvi climàtic!), però amb l'àmbit de la política espanyola hi ha coses que no canvien. El què està passant a Catalunya, amb als independentistes, és tan actual, com la situació d'Espanya de fa 46 anys! Franco ja no hi és, però la seva ombra habità amb nosaltres! Si hi ha dubtes, pregunteu a Casado! També a Pedro Sánchez, no cal dir que els de Vox, ho prohibirien tot! *El Perich, Diálogos entre el poder y el no poder, Ediciones de bolsillo, Editorial Laia. Barcelona, 1975

A Samuel Luiz Muñiz