Política i societat

Feijóo ha sigut un dels noms de la setmana. La propaganda ens havia dit que ell era l'encarnació de la moderació. Ara, sembla que li convé se mes radical. No vol que ningú li digui  que es un fluix. Els torquemades radiofònics ja han posat el crit al cel per si Feijóo pactava amb l'esperit del mal, Pedro Sánchez. El PP és el partit patrimonialista per excel·lència, confon interessadament Estat (TS, TC, CGPJ) i els seus interessos. No vol cap canvi que no pugui controlar. Perquè necessita tenir diputats al Parlament de Catalunya, si controla el Tribunal Constitucional? Feijóo no ha llegit Orwell, malgrat els seus embolics de 1984, però la seva política de control sobre tots els aparells del Estat, te similituds amb l'  O'Brien ( Feijóo) que fa creure a Smith que treballa contra el sistema, però Feijóo es el sistema.  

La diversidad lingüística en hechos  

 

 

  BOE Política lingüística incoherent al BOE. Castellanitzar tot el què calgui  però a sobre malament. Sigui a Catalunya com al País València. Cap problema. La Constitució no s'ha aplica. Ningú s'ho mira, pobres funcionaris, ells no saben ni castellà ni per suposat català. Potser a la taula de diàleg tindrien que parlar d'aquestes qüestions, formals, però que expressen el poc respecta per la llengua (catalana).

  La Diada va ser tot un èxit. Més enllà de l'estadística, miles de persones si van aplegar a la manifestació del 11-S. Manifestació multitudinària que demostra una vegada més que el independentisme es viu. Tota manifestació és política. La ANC està en el seu dret de criticar a qui volguí. Però com va dir Xavier Antich,  " Això no va de buscar culpables sinó d'aconseguir còmplices per a la independència ", la ANC tindria que escoltar aquesta recomanació d'Òmnium. Dolors Feliu (ANC) va dir:   " Les opcions són clares: o feu la independència o convoqueu eleccions i doneu la veu al poble .". Aquests maximalismes no han portat enlloc, ni ara ni mai. No sé si és conscient Dolors Feliu, d'aquest atzucac que vol ficar-se. Creu, de de bo, que no hi hauria desgast dels partits independentistes? Creu que l'eix dreta/esquerra deixaria pas al eix nacional? L'opció de Antich sembla, dada la correlació de forçes, la més intel·ligent, no és una opció heroic...

Quina mena de festa és aquesta que tothom (món independentista) està barallat amb el veí? Una festa nacional cal que tothom la poguí fer seva, però això no és així. Aquesta festa commemora una derrota. I malgrat tot, Catalunya encara hi és. Això si que deuria ser motiu de festeig i no batalletes partidàries que no porten enlloc.