Política i societat

  La fotografia mostra a un petitíssim grup gent de Vox davant de l'escola Joan Sallarès i Pla, sense banderes espanyolistes, volien un perfil baix?, per protestar perquè a l'escola és fan classes d'àrab i cultura marroquina. Un article de  Najat El Hachmi (Ara.cat, 29/10/2025)   dona noticia dels fets: " Heus aquí una història d’heroisme sense precedents, la dels cosins Ignacio i Joan Garriga contra l’enemic més temible mai conegut: ni més ni menys que una colla de nens que es dediquen a una activitat tan perillosa com és la de... aprendre una llengua que parlen uns quants centenars de milions de persones al món." Utilitzar les llengües per començar una creuada. En aquest cas l'àrab, però també el català. No volen cap llengua que no sigui la del imperi. L'àrab és la cinquena llengua més parlada del món, amb més de 400 milions de persones, des de Marroc a Indonesia. No sé si aquestes classes és fan en horari escolar o son extraescolars, a les notícies no h...

  El judici a un FG del Estat, és un exercici de lluita de poder entre la cúpula judicial i el Govern de Pedro Sánchez. I al mig, el company sentimental - cursilada eufemística- d’Ayuso, i el seu frau a Hisenda. “Tot l’embolic parteix d’una notícia publicada per El Mundo, que el temps ha demostrat que no era certa. El diari afirmava en portada que la Fiscalia havia ofert un pacte al company sentimental d’Isabel Díaz Ayuso, quan la iniciativa de l’acord havia sorgit de la defensa de la parella. Però el rotatiu complaïa així els desitjos del cap de gabinet de la presidenta madrilenya, Miguel Ángel Rodríguez, que volia desacreditar la investigació a sa excel•lentíssima parellíssima per frau fiscal*”.(Ara.cat, 5/11/25). Va filtrat o no els missatges on Amador reconeixia el frau i volia un pacta? Aquesta qüestió no és gens fàcil de determinar. Però el Tribunal s’asseuen eminències de la talla de Lamela, Marchena i companyia. Ja pots preparar el recurs al TC! 

  Les xarxes socials guanyen terreny en la configuració d'una mentalitat autoritària. Estem covant una generació a les antípodes de bona part d'una generació que va conèixer el final de franquisme i el que això significa, perquè ho van viure i patir. El sistema educatiu esta fallant perquè no pot contrarestar aquesta deriva que veuen a les xarxes o també a la tv. Hi ha una (in)cultura a la musica, els vídeos en el que surten eixelebrats fent tota mena de exhibicions sense cap sentit, excepte, posar-ho a les xarxes. No tothom és així. Sembla que no entenen que vol dir autoritarisme. Som culpables perquè havien donat per fet que el sistema democràtic no calia defensar-ho, perquè és defensava sol, però l'aparició del neofeixisme (franquisme) en Vox al capdavant, demostra que les xarxes socials, son ara mateix, la veu de la crispació, la ràbia i la xenofòbia, en un món on els joves tenen poca cosa a dir, excepte posar likes a qualsevol bajanada  que trobin a les xarxes socials ...

  Un país enfangat, on els problemes de la gent son menystinguts sistemàticament. I pel altre banda, la justícia fa comparèixer tant a una periodista perquè expliqui què va passar al dinar del dia( 29/10/24); un dinar interminable entre el President Mazón i una periodista Maribel Vilaplana, en l’onda del President. El problema de la conversa és que hi havia trucades des d’emergències per alertar a la població, però que no es van atendre. Ningú va moure un dit per fer el que calia, és a dir, avisar. Mazón va desaparèixer durant hores. I mentre les rieres s’omplien d’aigua en unes pluges torrencials, que va ofegar bona part de la Horta Sud de València. Un any desprès i 237 morts, encara és hora que hi hagi un responsable*. El PP va tancar files amb el President absent. Els crits de les famílies al funeral d’Estat (29/10/25), van ser molt eloqüents. La irresponsabilitat del PP és flagrant i dona idea de la influencia de Feijóo.   *Mazón ha dimitit, però carregant les culpes ...

  Sembla que la macroeconomia marxa molt bé per els de sempre. Però jo cada dia veig gent regirant les escombraries per treure qualsevol cosa, sigui ferralla, roba, o ves a saber què. Aquesta noticia de la "gran banca", un oligopoli descarat, permet comprendre perquè tenim una rentabilitat per deixar els diners els bancs, amb una mitjana d'un 1%.  Amb la crisi bancaria (2009) l'Estat va dilapidar a prop de 64.000 milions d'euros . "   Segons càlculs del 2020, 43.225 milions estarien perduts, un 73% dels ajuts públics aportats. El balanç publicat pel FROB el mateix any resumeix que l' Estat espanyol  hauria invertit al  sector financer  56.545 milions entre  capital  i productes híbrids, i 2.326 milions en garanties, només recuperant-ne 5.917 milions, un 10% *." Per descomptat, els bancs no pensen retornar cap euro a l'Estat. Els bancs son màquines de fer diners. Els seus accionistes -els majoritaris- veuen un radiant futur en ...

  La FFF va néixer l'any 1976, un any desprès de la mort del dictador. La FFF volia homenatjar al dictador desprès de quaranta anys al poder (1939-1975). Sobta i dona idea del poder de l'entramat del poder franquista col·locats tots en llocs claus de poder: finances, política (tota la transició la van fer ells), judicatura, exèrcit, església i sobretot, una societat modelada per exaltar al " Caudillo " (sic). Quant el PSOE va guanyar les eleccions (1982) era el moment de prohibir l'exhibició que implicava la FFF. No ho va fer, perquè no volia embolics. El govern de Sánchez dona el pas, 49 anys desprès, justament, quan els hereus del Franco, és a dir, PP&Vox esborren la Llei de Memòria Històrica, allà on poden. La maniobra és un foc d'artifici i no tant una necessitat històrica. Però com diu el tòpic, Espanya és diferent .