Política i societat

  Sant Jordi està molt a prop i pel que sembla hi ha una cataracta de llibres esperant a les llibreries. Crec que hi ha un excés d'oferta. Tothom que surt a la TV llança els seu llibre, dedicat a la seva especialitat. Veient tanta gent amb el mòbil enganxat els ulls, sembla difícil que els llibres facin massa forat. Potser seria bo que les editorials i tothom que està el negoci literari fossin més exigents  a l'hora de imprimir un llibre. La naturalesa humana és feble, davant de tants llibres quin agafes? Doncs, aquell que veu a la TV cada dia !

Desfilada de moda, perquè et puguis emocionar! Negoci*, artesania i mercaderia és el que s'ofereix amb aquestes festes de promoció. Hi han coses que no canvien mai, per exemple, les models en "mode superant l'anorèxia". Sembla que el debat és estèril, perquè malgrat el que s'ha dit, la dictadura de les talles son inflexibles. Qui vol anar a la moda? Hi ha declaracions que son expressió de l'alliberament de les dones: "   Oferim el que creiem que una dona es pot posar, és la nostra filosofia. Noies fresques, netes, amb els cabells molls, molt natural, una imatge de xiringuito de platja. A més, l'espai de la universitat és molt especial*." Sembla que estan parlant d'una barbie, que encara no ha vist la pel·lícula! El masclisme de les declaracions no deixa de ser sorprenent. Però, cal passar de la moda per guanyar un estil. Pel que sembla aquest estil és el teu! Qui compra aquests models ? Les nois fresques i netes? 

  José María Sanz Beltrán (Loquillo) parla des d'una nostàlgia mentidera. Sort que va marxar el 2006, perquè si hagués marxat el 2017 seria un altre exiliat de luxe a Madrid, on a qualsevol lloc d'Espanya. Sembla mentida com els egos s'eleven per sobre de la resta dels mortals que no hem marxat de Catalunya.  

  Llegint la crònica del Ara.cat (30/3/25), t'ha dones que quan tens divuit anys, pots fer bestieses que és paguen molt cares. La descripció de com la policia va irrompre a un hotel d'Oman, té tot el sabor de un boc expiatori ideal. Si hagués estat els EUA, difícilment, hauria obtingut cap perdó i compliria cadena perpetua. La gent s'equivoca de mala manera, sobretot si ets jove i estúpid. Un final feliç desprès d'un infern (set anys de presó). 

  La noticia encapçala l’Ara. El TSJC anul•la la condemna per agressió sexual i absol Alves . Sorprèn la resolució del TSJC perquè no dona credibilitat a la víctima, malgrat que Alves, tal com diu Marta Jaenes (@MartaJaenes) Periodista “ Alves va donar cinc versions : 1. Va negar conèixer la víctima: «No sé qui és aquesta senyoreta». 2. Va dir que només hi havia coincidit. 3. «No la vaig tocar, va ser ella que va venir directa a mi». 4. «Ella tenia una conducta sexualitzada». 5. I va utilitzar com a atenuant que havia begut. Però el testimoni no fiable és el de la víctima”.  No deixa de ser preocupant que la mirada esbiaixada del Tribunal vegi incongruències en les declaracions de la víctima, i no trobi que les versions donades per Alves, fins a cinc cops, no siguin rellevants pel cas. Ara la pregunta que molts poden plantejar-se és com queden de desemparades les víctimes d’agressió sexual? Pel que sembla, el TSJC vol que la víctima acrediti no tant sols el que diu, sinó que a...

  Els dirigents de la UE davant de la (anti)política de Trump, juguen a seguir les seves consignes. Cal rearmar-se, però de qui? Rússia és el perfecte enemic. Està a Ucraïna, i això permet a la UE, que no pas EUA, plantejar-se contes per infondre por a la ciutadania. Pel que sembla, tot anirà millor si la UE comença a rearmar-se. Per demostrar que tot això és seriós han inventat un kit de supervivència. Llàstima que els europeus, no tinguem búnquers adaptats a les nostres necessitats. Amagats durant tres dies, és el temps suficient per resoldre qualsevol crisi. Però que passa desprès ?. De moment he mirat a la pàgina de Amazon, com tindria que ser un kit de supervivència. Els preus oscil·len entre 37 € i 108 € per els més creients. Per descomptat, he començat a anar al Mercadona per abastir-me d’aigua i menjar en llaunes. De moment, les estanteries estan plenes. Recordin el paper higiènic, que en l’altre crisi (Covid-19), que ningú va anunciar, va ser el producte per excel•lència. ...