Salta al contingut principal

Extremadura una CCAA insolvent

 



Extremadura queda sacsejada per el robatori de 124 paperetes  a la caixa forta de Correus. No més hi havia 124 vots per correu? Sembla molt pocs vots. Pel que sembla, aquest 124 vots son vitals per el PP. El cens electoral arriba al 860.000, mentre el no resident arriba a 30.610. Si el que volen és bronca, aquesta que s'han buscat és molt fluixa. Si el que volen és què hi ha manipulació electoral, això és una afirmació que permet coartades tant al PP com a Vox. I tot això el carreguen al govern de Pedro Sánchez. La extrema dreta vol impugnar tot el sistema democràtic. I el PP segueix la seva estela, perquè no tenen cap interlocutor que no sigui  Vox. La GC investiga el cas. No s'ha fet massa cas que en la caixa forta, hi havia 14.000 €, el diners han volat, i les paperetes s'han escampat al costat de la caixa forta. Però la investigació tindrà que continuar fins que es demostri que Ábalos, Cerdán i ja posats Koldo per ordre de Puigdemont, han sigut els autors d'aquest delicte ominós que espatlla la festa de la democracia.


PD: Extremadura és la CCAA que té els pitjors índex de desenvolupament. I això ho porten des de l'inici de la democracia. Potser que si dediquin més els polítics a fer feina i no demagògia que d'això en saben molt.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.