Passa al contingut principal
La banda de terroristas ETA acaba de perpetrar en el úlltimo de dí­a del año un nuevo atentado en la sede de la radiotelevisión autonómica vasca (EiTB)y otros medios de comunicación (Antena3) sin causar ví­ctimas.

Los partidos polí­ticos han condenado la acción criminal, excepto los servicios auxiliares de los terroristas. ETA ha querido demostrar a sus parroquianos que aún sigue en la brecha. Su autismo polí­tico le permite interpretar la realidad de las cosas a su manera, es decir, desde su locura mesiánica.

Lo llamativo del atentado es que se realiza en Bilbao y contra la sede deEiTB. El PNV debería revisar sus declaraciones equidistantes -falsas-entre el gobierno de España y los de la banda terrorista.

Entramos en 2009, pero ETA sigue persiguiéndonos como un maní­aco que tiene como único objetivo la destrucción del Estado de Derecho que desde la Constitución de 1978 se ha construido. Ahora el santuario francés ha dejado deserlo. La policí­a detiene a los terroristas y la justicia impone lo que el Código penal marca. Eso es el Estado de Derecho.ETA es un zombi pero está muerto. Dentro del nacionalismo vasco PNV, EA, y Madrazo aún creen que el zombi es un buen instrumento para sus particulares intereses.Con este nuevo atentado a una de sus columnas de propaganda nacionalista deberí­an meditar sobre lo dicho y sus acciones y ambigüedades.

No puedo finalizar estas lí­neas sin un recuerdo a lo que está pasando en a Franja de Gaza. Los muertos ascienden a 400 y los heridos a 1800. "El ataque selectivo acaba con la vida de Nizar Rayyan, su mujer y sus ocho hijos".(El Paí­s 1-1-09). El fin justifica los medios. Israel ha dejado hace tiempo la senda de un Estado de Derecho y se ha convertido en el carcelero de los palestinos. ¿Alguien puede imaginarse que el gobierno español diera la orden a los aviones de combate para destruir Ayuntamientos y viviendas de los alcaldes y concejales de ANV? Afortunadamente, vivimos en un Estado de Derecho, cosa que en el gobierno de Israel desprecian olímpicamente porque se trata de los Otros

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...