Passa al contingut principal

Palestinos I

Las cifras de los ataques aéreos israelí­s a la Franja de Gaza sonde 350 personas muertas y 1600 heridos. La "comunidad internacional" se desentiende del problema. Los propios palestinos están tan divididos que no son capaces de expresar con una sola voz el rechazo y la impotencia de su situación.

¿Cuál es el objetivo de toda esta matanza? La respuesta del gobierno Israel­ es la destrucción de HAMAS.Y éstos controlan la Franja de Gaza. HAMAS es el representante de los palestinos en esta zona después de unas elecciones.

Resulta difícil entender la desproporción de los ataques. Si cualquier otro país realizará la hecho por los israelíes la "Comunidad internacional"se lanzarí­a a una campaña para desacreditarla. Pero Israel tiene una inmunidad que se hace difícil comprender a estas alturas del 2008.

Rusia se lanza en el Caucaso -Chechenia, Osetia, etc.,- y rápidamente se habla de un boicot contra el paí­s -más retórico que real-. En cambio,lo que sucede dentro de Palestina -controlado por los israelíes, sin posibilidad de que cualquier fuerza de paz de la ONU pueda acceder-es un asunto que se considera intocable. De hecho, los israelíes llevan acabo un ejercicio de "bantustanes" con los palestinos inimaginable en otro contexto.

¿Hay lí­mites para asegurar el territorio israelí? Uno podría estar tentado a pensar que las fuerzas de HAMAS invanden con sus tanques y aviones territorio israrlí­. Pero eso no es así­, porque no tienen ni tanques ni aviones. Envían unos obuses contra la población civil, causando muerte y angustia. Y la respuesta es este despliegue nunca visto que está causando terror y miedo en la población de los territorio ocupados.

¿Cuál es el mensaje? Si tengo poder militar haga lo que crea conveniente para mis intereses. Con lo sucedido se destruye las esperanzas de un acuerdo. Israel quiere destruir a HAMAS.Seguramente, HAMAS quiere destruir a Israel, pero éstos no pueden. No cuentan con nada parecido al potencial israelí­. Seguramente, toda una generación de jóvenes palestinos se unan a HAMAS. Lo que están viendo puede hacerles creer que la acción armada sea la única respuesta a este despligue militar.

Es llamativo que el actual ministro de defensa sea Ehud Barak que en los Acuerdos de Camp Davis junto con Arafat, era el primer ministro israelí­, estuvieron muy cerca de llegar a un acuerdo. Ahora con el paso del tiempo los parámetros de Clinton en Camp Davis, parecen una utopí­a para el pueblo palestino.

http://iescasablancas.xtec.cat/~aiglesias/israel-palestina/index.htm

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...