Palestinos indignos

- Un total de 1.146 palestinos han muerto a causa de la ofensiva israelí, según el Ministerio de Sanidad de la franja de Gaza. Más de la mitad eran civiles, según ONG locales. Alrededor de 5.100 personas han resultado heridas en los ataques.

- Trece israelíes han fallecido desde el 27 de diciembre. Entre ellos, tres civiles que perecieron a causa de los cohetes lanzados por Hamás.

He ahí los datos como los publica en El País en la edición digital de 17/1/2009.

La incursión de castigo del Estado de Israel a los territorios ocupados de la Franja de Gaza está llegando a su fin. La causa fundamental es que los "objetivos" militares ha sido alcanzados. Sean estos los que sean:

1.- Matar a los niños se ha convertido en objetivo militar.

2.- Si quedan heridos, destruir los hospitales.

3.- Si sobrevivían, destruir los almacenes de alimentos.

4.- La indignidad alcanzada por el gobierno israelí ha alcanzado cotas que con seguridad se volverán a superar en la próxima operación contra los palestinos.

5.- La sociedad israelí, dividida en estas cuestiones, es capaz de salir en defensa de los más débiles. Así, la propia sociedad civil israelí, denuncia la matanzas de niños palestinos.La ONG Asociación para los Derechos Humanos en Israel (ACRI, por sus siglas en inglés) ha publicado a toda página en el diario israelí Haaretz un obituario que recuerda a los cientos de niños palestinos muertos hasta ahora en la ofensiva en la franja de Gaza como señal de protesta. (El País, 17/01/09)

STOP

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA. Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies.

Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

Més informació

El Primer de Maig

Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Més informació

Política i societat

Cercar en aquest blog