Passa al contingut principal

Ruines después de la batalla

La "Comunidad Internacional" se felicita por el "alto el fuego" entre Israel y Hamás. Amén. Ahora toca que pase el tiempo. Que lo que ha sucedido, una masacre, se vaya diluyendo en el tiempo. La geografía ayudará a buscar otro foco de atención.

Pero, ¿qué pasa con la población palestina? Israel ha emprendido su clásica carrera de gritar a los cuatro vientos que ellos han sido las víctimas. El embajador israelí pide explicaciones por la participación del Conseller Saura en una manifestación de apoyo al pueblo palestino. Estaba indignado. La ministra de asuntos exteriores Tzipi Livni se ha paseado por algunos países occidentales para explicar su punto de vista. Les habrá asegurado que los muertos, todos los muertos son de Hamás. Que la culpa son de los palestinos. Que ellos solo han cumplido con su deber.






Lamentablemente, las mentiras de ayer se acumulan a las mentiras de hoy. Lo cierto es que el pueblo palestino ha sufrido y sufrirá las consecuencias de una política indigna por parte de la "Comunidad Internacional" y el atropello al que nos tiene habituado el estado de Israel. ¿Quién reconstruirá las escuelas, hospitales, las viviendas de cientos de miles de palestinos?

¿Quién curará las heridas del sufrimiento de miles de niños que han vivido una experiencia inimaginable para nuestras sociedades del bienestar? ¿Cuánto odio se ha destilado para las próximas generaciones de jóvenes palestinos?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.