Salta al contingut principal

ETA.......otra vez

El verano se instala en España y la gente se toma un respiro para afrontar un retorno lleno de dudas y problemas, por más que los índices macroeconómicos pretendan animarnos. Pero en España hay algunos que no se toman vacaciones. Son los desalmados de ETA. El último atentado perpetrado en Burgos nos recuerda los únicos argumentos que saben: bombas y pistolas.

Los detalles del atentado, realizado con nocturnidad y alevosía, han dejado 54 herido (leves) y unos destrozos materiales importantísimos. Las fotos son elocuentes. Nuestra repulsa y condena para esos asesinos que solo aspiran a salir en las noticias. La sociedad debe volcarse en las víctimas y darles todo el apoyo moral y económico que sea necesario. La ciudad de Burgos se agrega a las ciudades y pueblos,que han tenido que soportar y padecer la furia asesina de ETA. Esto hace imposible que el terrorismo de ETA se pueda solucionar como algunos querrían en la CAV. Es un problema de todos porque todos somos potenciales víctimas de esos mal nacidos.







Los partidos políticos volverán momentanéamente a unirse contra del terror. El mensaje de ETA es simple: rendición o muerte. Un Estado de Derecho debe garantizar la libertad y la seguridad. Por ello debe desplegar todos los instrumentos legales para impedir que ETA y sus servicios auxilares puedan presentarse a ningún elección. ¿Qué pasa con los simpatizantes (sic)? Que se lo hagan mirar.

La lucha partidista está bien, pero en asuntos de terrorismo lo que cabe es la unidad. El mensaje de ETA es un recordatorio que la democracia tiene un cáncer y que debe ser extirpado. Y para ello todos deben ayudar en la desaparición y desligitimación de esos mensajes de "etnitización de lo nacional” (Slavoj Zizck) que el nacionalismo ha despositado durante las últimas décadas.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...