Salta al contingut principal

De la sabana a la plancha


Leo en una edición de 26noticias.com.ar, vale no es el New Times ni la Biblia del Financial Times, que es capaz de decir lo que le conviene a todo el mundo, excepto de llamar la atención a los desaguisados del mercado, todas pertenecientes al magnate de la comunicación R.Murdoch. La noticia nos habla de experiencias religiosas en tiempos de crisis.

La foto que aparece es una plancha donde la señora Mary Jo Coady descubre nada más y nada menos que a Jesús el Hijo de Dios. La señora Mary no pasaba por su mejor momento, se había divorciado después de 20 años de matrimonio y además se encuentra en una situación delicada en el ámbito laboral. Seguro que el Financial Time tiene buenos consejos para la señora Mary Jo.



Como la vida es rutina y tiene dos hijas adolescentes la señora Mary estaba realizando las tareas domésticas de rigor, cuando le aparece en la base de la plancha esta figura que aparece en la fotografía. Las hijas han sido testimonio de tal evento. Seguramente, con la cámara digital de turno han inmortalizado el evento divino. Es posible que todo esto sea una tomadura de pelo y quieran rentabilizar el ansia de trascendencia que muchos anhelan.

Es posible que la señora Mary Jo tenga fuertes convicciones religiosas y por ello ha visto aquello que su fe le ha hecho creer. ¿Sí Dios puede estar entre fogones por qué no su Hijo en las planchas?.

La vida cotidiana está salpicada de situaciones extraordinarias. Allí donde uno vería simplemente una mancha producto del deficiente mantenimiento de la plancha, otros más poéticos y creyentes ven nada menos que a Cristo. Si el Vaticano da por bueno la Sabana Santa  ¿por qué no dar crédito a una plancha donde aparece su imagen? 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

És normal expulsar a 600 canteires de la Sagrada Família?

  Si us plau, algú pot indicar que va passar exactament amb els 600 cantaires expulsat de la Sagrada Família perquè tenien en les partitures estelades pintades? Qui va donar l'ordre de fer aquesta detenció encoberta? Qui va donar les ordres i en nom de què? La xifra de persones expulsades és de tal envergadura que no es pot negligir com si fos un fet minúscul.  Segons fonts interessades tot plegat era perquè tenien pànic que els cantaires comencessin a cantar els Segadors, i això si que era intolerable! Si us plau, quan el 11 de setembre Illa volgui cantar els Segadors al costat de l'estàtua de Rafael de Casanova que es faci acompanyar per aquests 600 cantaries que els van tapar la boca!