Passa al contingut principal

Más detenciones de etarras

"En el marco de las mismas pesquisas también fue detenida, ya por la tarde, en Guipúzcoa, la etarra Regina Maiztegi, que tenía pendiente cumplir una condena de seis años de cárcel por su pertenencia a ETA. Sobre ambos activistas pesaba una orden de búsqueda, detención e ingreso en prisión dictada por la Audiencia Nacional." (El País,15-8-2010)



"La policía ha levantado pasadas las cuatro de la tarde el dispositivo de búsqueda en el santuario mariano de Lourdes, en los Pirineos franceses, después de esta mañana se recibiera un aviso de bomba que ha obligado a evacuar a unos 30.000 peregrinos. La policía ha recibido esta mañana una llamada anónima que alertaba de la colocación de cuatro bombas listas para explotar en el santuario a las tres de la tarde (13.00 GMT), de las que no se tiene ninguna constacia, según los medios franceses." (El País,15-8-2010)

¿Es posible que estas detenciones arriba mencionadas y la noticia del aviso de bombas no tengan relación? Es posible que el aviso de bomba sea obra de un desalmado, que ha querido aguar la festividad del día. ¿Alguién anuncia que pone cuatro bombas? O bien, quiere provocar el caos, podría ser, o bien es un acto de propaganda, por ejemplo, de ETA. Nada dicen las agencias sobre la autoría del aviso. No sería descartable que en los próximos comunicados de las "hazañas bélicas" de los etarra, aparezca la confirmación de esa autoría. Si así fuese, eso querría decir, que ha aumentado un grado más el encono contra Francia. No parece una opción muy sensata, pero los asesinos de ETA no son ni sensatos ni les importa lo más mínimo las consecuencias que sus acciones se pueden derivar. Habrá que estar atentos a las informaciones adicionales de las agencias y los medios informativos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...