Passa al contingut principal

Propaganda........asesina


Un vídeo casero de la banda criminal de ETA está llenado los medios de comunicación. La noticia es la noticia. Pero en esa pantomima de comunicado lo único relevante es que ellos no dejan las armas. Y además nos prescriben lo que hay que hacer. Los medios de comunicación recogen las palabras de los asesinos como si fuesen las tablas de la ley. 

Los "amigos" de ETA han entrado en éxtasis. EA que no ha recibido en las personas de sus militantes una bala en la cabeza se siente un titan de la paz. Mientras que la ilegalizada HB y auxiliares parlotean de diálogo y demás "delicatessen" ideológico. 


No nos engañemos, gracias a la acción conjunta de las fuerzas y cuerpos de seguridad y de la Ley de Partidos a los que por cierto, EA y demás tontos útiles les parece un "horror" la banda criminal ETA está en su momento más débil de su historia. Matar es fácil. Cerca de mil muertos (947) y 40 años de terrorismo no sólo no han conseguido ningún objetivo, no tenían ninguno, sino que deja la evidencia de la sinrazón de unas muertes que embrutecen a sus asesinos y llenan de sangre a sus cómplices. 

Abandono de las armas, pedir perdón a las víctimas, enjuiciamiento de los asesinos y cumplimiento de las penas. No hay salidas victoriosas, la sociedad española ha soportado con una dignidad más que razonable el reguero de dolor que han provocado esos asesinos y su cómplices. No puede haber olvido y si justicia a las víctimas y sus familias; después de 40 años no merecemos menos. Todo lo que no sea eso es volver dar oxigeno a la bestia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...