Passa al contingut principal

CiU quiere hacernos pagar....

La resaca postelectoral sigue su curso. Hay cosas que quedan claras: debacle del PSOE y ascenso irresistible del PP. Y en el plano catalán CiU acapara triunfos y poder. Incluso se permiten afirmar que su victoria avala los recortes sociales que ha puesto en marcha el gobierno de Mas.



El PSOE debe hacer urgentemente examen de conciencia. La crisis económica es profunda pero no explica este desplome electoral. No todos han ido al PP. Algunos habrán ido a IU, pero tampoco es suficiente. Hay una parte importante que se ha limitado a quedarse en casa. Las manifestaciones que desde el 15 de mayo habían acaparado titulares sobre los desencantos de la democracia no han trasladado el voto a los partidos y si a la abstención. Y en este terreno la derecha del PP es imbatible. Su fidelidad es realmente digna de mención. No importa los casos de corrupción. Con un discurso voluntarista echando las culpas al gobierno de Zapatero han logrado la victoria en casi todas las comunidades que hay elecciones. La sociedad quiere cambio.

El gobierno tiene ahora la posibilidad de ganar tiempo y reducir la catastrófica perspectiva que le auguran las encuestas. Deben pensar en el PSOE que el tiempo puede curar esa sangría. Además, las comunidades autónomas gobernadas por el PP se van haber en vuelto en recortes de todo tipo, y teniendo en cuenta a quien quiere gustar serán las clases más desfavorecidas quienes paguen las consecuencias.


Mientras el PSOE busca un líder, la derecha busca la Moncloa. Pensar que Rajoy nos dejo dicho que tenía dificultades en llegar a final de mes, no sé que habrá que pensar sobre las medidas que tomaran si llegan al poder en las elecciones generales del próximo año. Esa baza –la del miedo- puede ser un triste consuelo para unos gobernantes que no han sabido estar a la altura de las circunstancias. Desgraciadamente, si la lucha por el pedestal está entre Rubalcaba y Chacón, apaga y vamos.


En el plano catalán la desvergüenza del gobierno Mas se hace patente en los recortes a la educación. Una de las sugerencias que se hacen desde el Departament de Ensenyament -a los directores de institutos-  es literalmente cobrar a los usurarios de la enseñanza pública. Te dicen cínicamente que si no tienes dinero -previamente te han reducido el presupuesto en un 30%- te los buscas. Que es un problema en recorte presupuestario. ¡Las concertadas deben estar en el paraíso con unos gestores que priorizan lo privado en detrimento de lo público! ¡Qué no cuenten conmigo!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...