Salta al contingut principal

De bacterias a salvénse los de siempre

Esta semana ha sido pródiga en declaraciones y gestos vacíos para una galería cada vez más escéptica. Primero los pepinos. Me gustaban pero con la edad me repiten y he dejado de comerlos. Desde Alemania se dijo que estaban contaminados. La bacteria E.coli (Escherichia coli enterohemorrágica)  es la causante de las 18 muertes que ha causado. Al parecer dicha bacteria ha mutado y se ha convertido en un auténtico peligro para la salud pública. Los demás países hicieron llamamientos de cara a su galería. El resultado ha sido pérdidas millonarias en el sector agrícola, especialmente en Almería. Se han visto imágenes en las que se destruían grandes cantidades de hortalizas. ¡Cómo se puede malbaratar en época de crisis! Se podía haber donado a hospitales y residencias, pero no, la lógica del mercado indica que para mantener los precios, ahora que hay excedente –antes iba al exterior- simplemente se destruye. ¡No hemos aprendido nada de nada!



Esperemos que la bacteria E.coli puede ser controlada. Porque su mortalidad es una auténtica amenaza a la salud pública. Además, las secuelas que produce son igualmente graves, pues, afecta a los riñones.


Después Rajoy se ha dignado a hablar, no en sus mítines, sino delante de los medios de comunicación en rueda de prensa abierta. Es decir, con preguntas y respuestas. ¡Menuda transparencia! Y ¿ qué ha dicho Rajoy?


Las propuestas de Rajoy son un brindis al sol. Queda claro dos: 1) Centralización y reducción de la autonomía de las CC.AA  y por otro lado, nada de aumentar impuestos 10. a). Las recetas de transparencia y reducción de gastos no parece creíble dado que el PP gobierno en diferentes CC.AA y no se ha aplicado el cuento que ahora tratan de contarnos. Por supuesto, los recortes en todos los órdenes –desde el sector público hacia el privado- no se ha dicho pero queda claro. En su intervención en Sitges de este viernes delante del Círculo de Economía dejo entrever que :“Tendremos el Estado del bienestar que podamos permitirnos”. ¡Quedamos avisados!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.