Passa al contingut principal

(in)justicia


Ayer la justicia se convirtió en un nuevo espectáculo lamentable. Matar cuesta 310.000 €, al menos es lo que le ha costado al yerno de los Tous. Un jurado popular declaro no culpable de homicidio, ahora la juez que ha redactado la sentencia, declara que” aunque Corominas sea inocente al aplicársele la eximente completa de legítima defensa, sería "injusto" que los familiares de Gazmend "se vieran privados de resarcimiento".


Todo el asunto ha sido un auténtico disparate jurídico y mediático. Los Tous tienen mucho poder e influencia. La prensa -especialmente de derechas- ha sido pródiga en los detalles para exonerar a Lluis Corominas que tiene como haber a su favor ser el yerno de los Tous. En el juicio, por lo que he leído, el asunto era sencillo. Cualquier estudiante de primero de derecho sabía que él era culpable. Si no hubiese sido quién es, lo más probable es que hubiese sido condenado. No quiere ni pensar si el asunto hubiese sido al revés, porque entonces la culpabilidad hubiese sido total y definitiva.

Abogados defensores de alto nivel –un antiguo magistrado de la Audiencia Nacional- han defendido a un acusado que era culpable. ¡Nadie que no quiere bronca se acerca de madrugada a un coche, en medio de la calle, donde sospecha que hay delincuentes! ¡Pues, el señor Corominas se acerca y dispara!

Los antecedentes son ahora irrelevantes. Si anteriormente habían robado, era razón de más para avisar a la policía de un coche sospechoso en las cercanías de la vivienda a altas horas de la noche. Unos ladrones venidos del este, dedicados al robo, no son naturalmente, las víctimas más proclives para generar indignación o compasión. Corominas no los encontró en su casa, pues, allí tenía todos los requisitos para la legítima defensa (art.20.4 del CP). Los requisitos que el TS ha determinado para su aplicación no son aplicables al caso, pero de manera misteriosa -iba a decir milagrosa-, aquí sí se aplican. Si la justicia cuyo símbolo es la balanza en equilibrio y los ojos vendados, se ha trasformado de manera escandalosa para que un ciudadano con influencias se libre impunemente de un asesinato. No voy a decir nada de los abogados de la víctima que no han sabido o podido convencer a un jurado popular de la obviedad de un asesinato.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...