Passa al contingut principal

HB

La muerte de Heribert Barrera (1914-2011) nos recuerda que no podemos vivir eternamente. Su trayectoria está marcada por la decisión que llevo a Jordi Pujol al poder en 1980. Su devoción nacionalista fue más fuerte que su adscripción de izquierdas. Su decisión posibilitó el reinado absoluto de Pujol y del pujolismo durante dos décadas. Posteriormente el electorado de ERC castigo al partido de HB.

Uno de sus triunfos fue el rechazo a la CE de 1978. Seguramente muchos, entre los que me incluyo, nos pareció poca cosa. Sin embargo, con todos los defectos, ha sido un excelente instrumento político. Su capacidad de integración de la sociedad y la modernización de la vida española en estos más de treinta años hacen de ella un buen motivo para sentirse medianamente satisfecho.


HB defendía una mística de Cataluña según la cual, Cataluña es mucho más que los habitantes que la conforman. Por eso su preocupación por la inmigración resultaba llamativa. Prefería una Cataluña virgen -vacía- que una Cataluña poblada por ciudadanos de múltiples orígenes y creencias.

HB que vivió el espanto de la Guerra Civil no lo pareció que la CE fue un buen antídoto contra el fanatismo y el dogmatismo, lo que demuestra su ceguera política y, no es el único. No sé si HB ahorró una moneda para dársela a Caronte para llevarle al otro lado. Sería gracioso que HB fuese de aquellos que por ahorrarse la moneda quisiera ir a nado hasta la orilla, eso sí sería ¡genio y figura! 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...