Passa al contingut principal

HB

La muerte de Heribert Barrera (1914-2011) nos recuerda que no podemos vivir eternamente. Su trayectoria está marcada por la decisión que llevo a Jordi Pujol al poder en 1980. Su devoción nacionalista fue más fuerte que su adscripción de izquierdas. Su decisión posibilitó el reinado absoluto de Pujol y del pujolismo durante dos décadas. Posteriormente el electorado de ERC castigo al partido de HB.

Uno de sus triunfos fue el rechazo a la CE de 1978. Seguramente muchos, entre los que me incluyo, nos pareció poca cosa. Sin embargo, con todos los defectos, ha sido un excelente instrumento político. Su capacidad de integración de la sociedad y la modernización de la vida española en estos más de treinta años hacen de ella un buen motivo para sentirse medianamente satisfecho.


HB defendía una mística de Cataluña según la cual, Cataluña es mucho más que los habitantes que la conforman. Por eso su preocupación por la inmigración resultaba llamativa. Prefería una Cataluña virgen -vacía- que una Cataluña poblada por ciudadanos de múltiples orígenes y creencias.

HB que vivió el espanto de la Guerra Civil no lo pareció que la CE fue un buen antídoto contra el fanatismo y el dogmatismo, lo que demuestra su ceguera política y, no es el único. No sé si HB ahorró una moneda para dársela a Caronte para llevarle al otro lado. Sería gracioso que HB fuese de aquellos que por ahorrarse la moneda quisiera ir a nado hasta la orilla, eso sí sería ¡genio y figura! 

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació