Passa al contingut principal

Matar a un ruiseñor

Lo sucedido en Boecillo (Valladolid) destapa la cara amarga de la vida. Tres muchachos con discapacidad física y psíquica han muerto a manos de la cuidadora y ahora, presunta culpable, en el centro que gestiona la ONG "Mensajeros de la paz". Hasta aquí, la noticia.

Una sociedad se debería medir en como cuida a los más necesitados. Uno de los aspectos positivos del ya finiquitado gobierno prometía ser la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia. Esta ley no ha salido adelante debido a multitud de factores. Su aplicación no se ha llevado a acabo debido entre otras razones a la crisis que desde el 2008 afecta a todos los países de la Europa Occidental.


En este contexto hay que recordar que existen dos grandes sistemas de protección social: el escandinavo y el latino. El primero, son las instituciones públicas quienes garantizan todos los servicios y medios para cuidar a aquellas personas que por su situación de dependencia así lo necesiten. Mientras que en los países como España, son las familias quienes se encargan de su cuidado. No es fácil gestionar la vida familiar con el cuidado intensivo de personas con graves minusvalías. Sólo aquellas familias que tienen medios se pueden permitir tener en residencias especializadas a sus familiares que padecen estas minusvalías.

Para estos tres muchachos, desgraciadamente, la vida no les ha sido muy amables con ellos. Si existe Dios, lo sucedido clama al cielo. Unas vidas truncadas desde la raíz. Hay quien santifica la vida, y está en su derecho, pero la vida como la entendemos, no puede ser la puramente vegetativa. Si sabemos mucho antes del nacimiento qu esa vida estará atada a lo vegetativo ¿puden elegir -quien quiera- no seguir con la concepción? La Iglesia católica nos dice que es simplemente pecado. ¿El alma de esos ruiseñores está también discapacitada o no le afecta para nada lo que les sucede desde el momento del nacimiento? Creo que son preguntas retóricas.

¿La justicia determinará lo sucedido y las responsabilidades que conlleve. Una sociedad más justa debería ocuparse de aquellas personas más vulnerables, que por sus circunstancias no pueden valerse por sí mismas y el apoyo social y económico del Estado, pero en una sociedad donde lo que cuenta es la productividad y la eficiencia ¿qué valor tienen esas personas? La respuesta es nada. Precisamente, por eso deberíamos pensar no en términos económicos y si en cambio en valores sociales, por ejemplo, la solidaridad.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...