Passa al contingut principal

Indultos para torturadores


En el plano doméstico domina la incertidumbre, la opacidad y la mentira. Con ingredientes como esos es muy difícil crear confianza en la ciudadanía. Para empezar el gobierno central ha dicho que las pensiones no pueden actualizarse. Dicen que echaran mano de los fondos de la seguridad social. En cambio no tienen empacho en buscar fondos para Bankia, aunque así revientes los pensionistas y los restantes ciudadanos. ¡Mentirosos ¡

 
El mismo gobierno central que es tan “duro” con la pequeña delincuencia encuentra motivos –no se sabe cuales- para indultar a los mossos d’escuadra condenados por torturas. No estábamos hablando de un delito menor, sino que han sido juzgados y condenados por un delito de torturas. Si prevaricación es el delito más grave en la judicatura –que se lo digan a Baltasar Garzón-, en el caso de la policía es el de tortura, porque la policía está para proteger a los ciudadanos y no convertirse ellos en delincuentes. El gobierno de Rajoy ha indultado a esos delincuentes para escarnio del ciudadano que sufrió las torturas en comisaría. ¡Espero que esos delincuentes, ahora amnistiados, no puedan reincorporarse a la policía autonómica! ¡Opacidad!

 

Por último, la incertidumbre sobre la economía y los diferentes expertos que no acaban de ponerse de acuerdo. Lo que queda claro es que los recortes seguirán, a pesar que eso condenada a la inmensa mayoría de la ciudadanía a tener que ver como se recortan sus salarios, según la OCDE, seguimos viviendo por encima de nuestras posibilidades. Rajoy  lucha titánicamente para cumplir unas exigencia que vienen de Berlín y que están arruinando al país, él que tanto se le llena la boca de España, lo único que hacen es ser correa de transmisión de Berlín y los mercados, ¿cómo se puede reactivar la economía si todas las medidas son reactivas, disminución del gasto público, disminución del gasto de las familias, y disminución de la inversión por parte de las empresas?, así a lo único que se puede aspirar a la parálisis de un país. ¡ Incertidumbre!

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...