Passa al contingut principal

Desgavell (desmadre) a la catalana


Cataluña se parece cada vez más a Italia. La cumbre económica y social que debía celebrarse este sábado ha sido suspendida por la falta de compromiso y discrepancias entre los diferentes partidos políticos. La situación financiera de la Generalitat es tan grave que resulta llamativo que la representación de la ciudadanía no sea capaz de llegar a consensos básicos para poder establecer prioridades que importen a la ciudadanía.

¿ Suspendenmos las reunión?
Puede que sí, parece que todos quieren irse el fin de semana

Si ante una crisis de la envergadura y profundidad de la actual, los partidos no son capaces de reunirse para llevar medidas urgentes al gobierno central, entonces ¿cuándo? ¿para qué esos partidos? Se habla del descrédito de la política y los políticos, la razón es que se lo están ganando a pulso. Los partidos debería verbalizar la impotencia de la política ante la economía. Deberían decirnos que las decisiones se toman en otros lugar que no son ni en el Parlament ni en el Congreso. Que la tan cacareada soberanía, que sirve para unas cosas y no para otras, parece que no sirve de nada, pues, está secuestrada en Berlín y en las diferentes mercados que imponen descabelladas políticas que llevan a la miseria a millones de personas y que sólo benefician a unos mercados que no se presentan a las elecciones.

 (Reir para no llorar)


Si los políticos catalanes –los otros, con la apisonadora de la mayoría absoluta, no necesitan reunirse-, sigue por esa senda de desunión en lo esencial, van a conseguir que en las próximas elecciones vote a Tortell Poltrona, si es que quiere presentarse a las próximas elecciones. ¡Quién avisa no es traidor!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.