Passa al contingut principal

Desgavell (desmadre) a la catalana


Cataluña se parece cada vez más a Italia. La cumbre económica y social que debía celebrarse este sábado ha sido suspendida por la falta de compromiso y discrepancias entre los diferentes partidos políticos. La situación financiera de la Generalitat es tan grave que resulta llamativo que la representación de la ciudadanía no sea capaz de llegar a consensos básicos para poder establecer prioridades que importen a la ciudadanía.

¿ Suspendenmos las reunión?
Puede que sí, parece que todos quieren irse el fin de semana

Si ante una crisis de la envergadura y profundidad de la actual, los partidos no son capaces de reunirse para llevar medidas urgentes al gobierno central, entonces ¿cuándo? ¿para qué esos partidos? Se habla del descrédito de la política y los políticos, la razón es que se lo están ganando a pulso. Los partidos debería verbalizar la impotencia de la política ante la economía. Deberían decirnos que las decisiones se toman en otros lugar que no son ni en el Parlament ni en el Congreso. Que la tan cacareada soberanía, que sirve para unas cosas y no para otras, parece que no sirve de nada, pues, está secuestrada en Berlín y en las diferentes mercados que imponen descabelladas políticas que llevan a la miseria a millones de personas y que sólo benefician a unos mercados que no se presentan a las elecciones.

 (Reir para no llorar)


Si los políticos catalanes –los otros, con la apisonadora de la mayoría absoluta, no necesitan reunirse-, sigue por esa senda de desunión en lo esencial, van a conseguir que en las próximas elecciones vote a Tortell Poltrona, si es que quiere presentarse a las próximas elecciones. ¡Quién avisa no es traidor!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...