Passa al contingut principal

Confusión entre ETA y el Aborto


Fernández: el aborto “tiene que ver” con ETA “pero no demasiado” (El País, 7-5-13). El Ministro del interior, Jorge Fernández Díaz ha vuelto a enredar con una declaración incomprensible desde la óptica del sentido común. Conectar ETA y el aborto es meterse en camisas de mil varas. ¿En qué estaría pensando el Ministro?

 El ala más integrista del PP está jugando fuerte con el tema de la despenalización del aborto. Si la Ley se hace más restrictiva, para alivio de la Iglesia y los partidarios de un estado confesional, significaría un retroceso en los derechos civiles sin precedentes. La sociedad española tiene ahora mismo retos esenciales para su supervivencia. ¿Acaso quieren del dirigentes del PP, que las mujeres españolas vuelva a salir de España para abortar en Francia e Inglaterra? Si esa Ley restringe el actual marco legal, el PP abrirá una brecha social de dimensiones desconocidas. Por qué una vez se cambian las leyes por motivaciones religiosas, ¿acaso la siguiente Ley será sobre los matrimonios del mismo sexo?, y después ¿ qué más vendrá?

 

Vivimos en un estado de derecho. El gobierno tiene legitimidad para hacer lo que estime más conveniente, pero no puede imponer a los demás sus obsesiones religiosas, entre otras razones, porque según la CE se habla de estado a aconfesional (CE. Art.16.3). Sería inconstitucional que el gobierno legislara en nombre de una creencia religiosa. Y esto es lo que parece ser que está sucediendo.

Supongo que la jerarquía eclesiástica bendice a todos los nacidos, sin embargo, muchas de las víctimas del terrorismo hubieran deseado que esos asesinos jamás hubieran nacido, o tal vez el Ministro del Interior cree que sí, porque existe esa conexión maldita.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...