Passa al contingut principal

Un manantial llamado PP


“El PP pagó 265.000 euros al abogado de Bárcenas como “asesor””(El País,25-5-2013). ¡ Por favor, dejen de marearnos con tanta desfachatez y desvergüenza!

¿Sería posible que el gobierno de España solicitará al PP el dinero que falta para pagar la Ley de Dependencia, que costeará los pagos de los desahuciados, los que no llegan a final de mes,  “El 70% de los hogares con discapacitados no llega a fin de mes” (ABC.es 17/5/2013).


Visto como se gasta en el PP no puede dejar de pensar en la catarata de dinero que fluye hacia las arca del PP. Bárcenas lo sabe todo y de todos en el PP, de ahí la pleitesía exquisita con que es trato. A pesar de la puesta en escena Bárcenas y los dirigentes del PP saben que están condenados a entenderse. Por eso se puede entender que el PP pague la defensa de Bárcenas. ¿No se supone que el extesorero está a la greña con el partido de sus amores?

 


 
El culebrón Bárcenas seguirá desgranando y descubriendo los engranajes de una máquina de fabricar dinero ¿de dónde viene? ¿por qué los donantes son tan generosos?  Poder y dinero siempre han sido una mezcla muy peligrosa, sobre todo cuando lo público y lo privado se mezclan con la argamasa de la impunidad. El caso Gürtel es un ejemplo de ello. Bárcenas tiene todas las claves, pero no soltará prenda. También él tiene compromisos que atender y facturas que pagar. Al final del proceso habrá una condena levísima y mucho ruido y poca furia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...