Passa al contingut principal

Alicia en el país de las maravillas


-¡Estas grabándolo todo!

-Sí.

- Después lo pasaremos y que hagan lo que quieran.

-OK.

Veo en la TV una noticia sin mucha enjundia, dos señoras hablan  en un restaurante. La conversación al parecer ha sido grabada. Un profesional ha dado el toque de distinción con un florero-escucha. Una de las señoras es la Sra. Alicia Sánchez, y la otra mujer una ex de un hijo de Jordi Pujol.

De momento, dos siglas están involucradas: el PP que quiere saber, y CiU que desearía no saber. ¿Y los detectives que pintan? ¿Quién o quienes los han contratado? El oráculo de Madrid, El Mundo, dijo que detrás de las escuchas estaba en PSC de la mano de Zaragoza, porque conoce a una de los responsables de la empresa de detectives.

 
 


-Se podría especular acerca de quién sale ganando y quienes salen perjudicados, por ejemplo, sólo a título de echar a volar la imaginación. ¿Es verosímil que Jordi Pujol, quisiera saber todo sobre su hijo? No es descartable. Los hijos esconden secretos, incluso a sus padres. Tampoco sería descartable, que ERC intentará saber más de Alicia para poder seducirla y llevarla al lado oscuro del independentismo. Tampoco, alguno Bruto del PP que quieren deshacerse de la Presidenta del PP catalán. Incluso la ICV, podría haber jugado a ser dios, al intentar meterse en enredos domésticos, para matar a dos pájaros de un tiro mediático. Por último, la CUP podría entrar en esta nómina de detectivesca, al calor del poder que han empezado a seducirles. He dejado al final, Cs, si al PP les va mal, Cs podría recoger muchos votos desencantados, y si la Sra. Camacho sale escaldada de todos este asunto, un beneficiario seguro serían ellos, así que....


-¿Sigues grabando?
-¡Siempre estamos grabando!
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.