Passa al contingut principal

El buen samaritano


Mientras la cruda realidad sigue su curso, el gobierno asegura a quien quiera escucharles, que las cosas van mejorando; pero sólo el PP parece dispuesto a creerlo. Pues bien, mientras el paro sigue, la precariedad se hace más evidente, la falta de reacción de los gobiernos ante los mercados se hace crónica, mientras que el desierto de lo real aplasta cualquier esperanza, los bufones actúan para solaz del respetable.

Por eso, podemos despacharnos con declaraciones como la de Luis Bárcenas asegurando lo siguiente: "Difícilmente puede encontrarse precedente alguno en nuestra historia judicial”.

Para dar verosimilitud al personaje Bárcenas, dos “colegas” que salen de prisión, pueden saborear el minuto de gloria que los medios de comunicación ponen a su disposición para hablar del personaje estrella: Bárcenas.

Así, uno de los internos ha declarado que “es un hombre de puta madre", ha dicho en declaraciones a La Sexta Noticias, uno de los internos que salía de permiso en la puerta de la prisión

 

Por si no quedaba claro el perfil de Bárcenas otros a remachado: "es una persona majísima, un héroe" y ha criticado que, en España, "no existe la Justicia. Sólo el dinero". "Como saque el dossier se va el Rajoy, la Cospedal y todos estos que nos han dejado en la ruina", ha añadido. ¡Cómo se ha despachado a gusto!

Además, Bárcenas, que se le acusa de apropiarse, presuntamente, cerca de 40 millones de €, ha tenido a bien regalarle un pantalón corto. El recluso ha sentenciado: "Tiene ropa, tiene dinero, tiene de todo, muy buena gente", y no le faltaba razón.

Así que ya sabemos que Bárcenas es un hacha en las relaciones humanas, hace amigos y conocidos en cualquier lado, y no es uno de esos estrechos que jamás estrecharía la mano a cualquiera. ¡Tú sí que vales Luis!





 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...