Salta al contingut principal

Tragedia


Las noticias van llenas del accidente ferroviario cerca de Santiago de Compostela. De momento cerca de 79 muertos y cientos de heridos. Una auténtica tragedia. La causa más plausible es el exceso de velocidad al tomar una curva. El tren siniestrado pertenece al modelo Alvia, un mixto entre eléctrico y diesel en vía de alta velocidad. Los mecanismos de freno no funcionaron. Las informaciones recogen que podía haber ido a 180 km/h en una curva que se coge a 80 km/h. Los expertos dirán la confluencia de errores humanos y de señalización.


 

Lo único verdaderamente importante, es la cifra de muertos, se señala que es el peor accidente ferroviario en los últimos 40 años. El tren procedente de Madrid y llegada a el Ferrol se quedó en la curva denominada A Grandeira, cerca en la parroquia compostelana de Angrois. En un momento, la vida se deshace, las esperanzas e ilusiones se desvanecen,  y lo que queda es el horror. Vidas que se han roto para siempre, heridos que intentaran pensar en rehacer las suyas, familias que han perdido a sus seres queridos, accidente. 

Sería deseable que los políticos, fuesen discretos y eficaces por una vez. ¡Claro que tendrá que haber una investigación! ¡Claro que habrá que depurar responsabilidades, si las hubo!. ¡Dejen a los vivos enterrar a sus muertos! Los políticos deberán actuar cuando las familias hayan enterrado  a los suyos. ¡No es necesario con los políticos vayan a visitar el lugar del accidente, ni visiten a los enfermos! Lo que tienen que hacer, es resolver, facilitar todo aquello que sea necesario para que las familias puedan cuidar de los suyos, por ejemplo, que no pierdan las viviendas por culpa del fallecimiento de unos de los cónyuges, que los seguros paguen las indemnizaciones, etc., es decir, que ayuden verdaderamente a todos aquellos que lo necesiten, lo demás se lo pueden ahorrar.

 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...