Passa al contingut principal

Eduardo Madina se va de la política


Eduardo Madina, se va de la política. La gran esperanza blanca, tira la toalla. Sólo él sabe por qué se va. Tal vez algún día pueda desvelar el misterio. Es evidente que cuando se apuesta, hay un alto grado de posibilidades de equivocarse. Madina, se equivocó cuando se encuadro con Susana Díaz por la lucha por la Secretaria General del PSOE. La victoria de Pedro Sánchez, habrá hecho recapacitar sobre su situación en el partido.



Madina, conjugaba a su pesar dos circunstancias, una era su juventud, y la otra, haber sido víctima de ETA (2002). A diferencia de otros que han utilizado su condición de víctimas como argumento moral al servicio del PP, Madina, no utilizo esa vía. Además, desde su condición periférica, País Vasco, tenía una visión más amplia que muchos de sus compañeros de partido, sobre el significado de plurinacionalidad.

Su marcha deja un amplio territorio que deberá ocupar Pedro Sánchez Obrero Español –PSOE, el juego de palabras lo utilizó, con acierto el programa Polonia de TV3-. EL PSOE sigue cautivo de su propia historia. Cuadros de cargos electos eternos que tienen como misión acumular tantos años en los cargos como Alfonso Guerra y compañía. Pocas ideas y mucho que perder, ese es el problema de fondo del partido. Así que Madina se despide de la política e inicia una nueva andadura profesional. ¡Suerte!


PD: Una vez más me he equivocado en los pronósticos. Pensaba que Madina podría llegar a ser un candidato de consenso dentro del partido y llegar a la Secretaria General. ¡No acierto ni una!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.