Passa al contingut principal

Eduardo Madina se va de la política


Eduardo Madina, se va de la política. La gran esperanza blanca, tira la toalla. Sólo él sabe por qué se va. Tal vez algún día pueda desvelar el misterio. Es evidente que cuando se apuesta, hay un alto grado de posibilidades de equivocarse. Madina, se equivocó cuando se encuadro con Susana Díaz por la lucha por la Secretaria General del PSOE. La victoria de Pedro Sánchez, habrá hecho recapacitar sobre su situación en el partido.



Madina, conjugaba a su pesar dos circunstancias, una era su juventud, y la otra, haber sido víctima de ETA (2002). A diferencia de otros que han utilizado su condición de víctimas como argumento moral al servicio del PP, Madina, no utilizo esa vía. Además, desde su condición periférica, País Vasco, tenía una visión más amplia que muchos de sus compañeros de partido, sobre el significado de plurinacionalidad.

Su marcha deja un amplio territorio que deberá ocupar Pedro Sánchez Obrero Español –PSOE, el juego de palabras lo utilizó, con acierto el programa Polonia de TV3-. EL PSOE sigue cautivo de su propia historia. Cuadros de cargos electos eternos que tienen como misión acumular tantos años en los cargos como Alfonso Guerra y compañía. Pocas ideas y mucho que perder, ese es el problema de fondo del partido. Así que Madina se despide de la política e inicia una nueva andadura profesional. ¡Suerte!


PD: Una vez más me he equivocado en los pronósticos. Pensaba que Madina podría llegar a ser un candidato de consenso dentro del partido y llegar a la Secretaria General. ¡No acierto ni una!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...