Salta al contingut principal

La justicia jalea a la manada


"La sentència que condemna a nou anys de presó per abusos els cinc membres de 'la manada' acusats de violar una noia de 18 anys en un portal durant els Sanfermines del 2016 compta amb un vot particular d'un dels tres magistrats del tribunal, que era partidari d'absoldre els homes de tots els delictes, excepte del de robar el mòbil de la jove. La condemna finalment imposada és molt inferior als fins a 25 anys de presó que demanaven la fiscalia i les acusacions particulars i populars. Aquestes últimes ja han dit que recorreran la sentència."(Ara.cat. MONTSE RIART Barcelona )

¿Cómo es posible este tipo de sentencias? La respuesta es que la víctima es mujer. Así de lamentable y miserable. Los jueces no son lo que uno imagina, alguien imparcial, sereno, que estudia a fondo la causa, que escucha a la víctima, a la defensa, las pruebas y posteriormente analiza todas circunstancias para emitir un veredicto. ¿No se escuchó a la víctima? Si hubiera sido una mujer del cuerpo de la guardia civil, ¿el trato sería idéntico?

                             

La violencia machista o de género ha causa y causa estragos, como las víctimas corresponden a las mujeres, al parecer no es un asunto prioritario. Hablar de abuso, es una escarnio a la víctima. El voto particular, pretende que sólo se condenará a esos delincuentes sexuales, por robar un móvil. ¿Qué clase de sentencia es está? Desgraciadamente, la violencia contra las mujeres, no es violencia, siempre hay quien sale en defensa de esos salvajes, para decir que fueron ellas quienes se lo buscaron. La sociedad española, parece inmune a las cifras que son escalofriantes, desde el 2003 hasta el 2017, se ha llevado la vida a 917 personas (mujeres y niños) a causa de la violencia de género. Estas cifras son infinitamente superiores a los asesinatos de ETA, y la respuesta de uno y otro problema ha sido diametralmente opuesta.

El gobierno de turno, parece impasible ante la sangría de esa violencia de género que parece circunscribirse al ámbito de la familia o en la esfera civil, mientras que la violencia terrorista, se ha puesto, interesadamente, como problema de Estado. Las comparaciones son odiosas, porque en ambos casos, supone muertes violentas, pero a unas se las considera cuestión de Estado, mientras que las otras se las relega al ámbito doméstico.

Si la violencia de género, culmina con la muerte, en el camino hasta llegar a ese episodio, hay estaciones intermedias de violencia. Los delitos contra la libertad sexual, son esas etapas intermedias, y las estadísticas, son elocuentes, en el año 2016, hubo 7240 delitos contra la libertad sexual, en el 2011, hubo 7423, en los años intermedios 6787, en el 2013, por ejemplo.

Estas cifras no expresan el drama y el dolor de las víctimas –mujeres y hombres-, a pesar de los mensajes institucionales, las mujeres siguen siendo a ojos de muchos, y al parecer de los Magistrados que han dictado Sentencia, meros objetos que se les puede hacer cualquier cosa. Sentencias como está tienen efectos devastadores en las víctimas y sus familias. Desmoralizan a los que luchan contra este problema y genera la sensación de impunidad.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...