Passa al contingut principal

La justicia jalea a la manada


"La sentència que condemna a nou anys de presó per abusos els cinc membres de 'la manada' acusats de violar una noia de 18 anys en un portal durant els Sanfermines del 2016 compta amb un vot particular d'un dels tres magistrats del tribunal, que era partidari d'absoldre els homes de tots els delictes, excepte del de robar el mòbil de la jove. La condemna finalment imposada és molt inferior als fins a 25 anys de presó que demanaven la fiscalia i les acusacions particulars i populars. Aquestes últimes ja han dit que recorreran la sentència."(Ara.cat. MONTSE RIART Barcelona )

¿Cómo es posible este tipo de sentencias? La respuesta es que la víctima es mujer. Así de lamentable y miserable. Los jueces no son lo que uno imagina, alguien imparcial, sereno, que estudia a fondo la causa, que escucha a la víctima, a la defensa, las pruebas y posteriormente analiza todas circunstancias para emitir un veredicto. ¿No se escuchó a la víctima? Si hubiera sido una mujer del cuerpo de la guardia civil, ¿el trato sería idéntico?

                             

La violencia machista o de género ha causa y causa estragos, como las víctimas corresponden a las mujeres, al parecer no es un asunto prioritario. Hablar de abuso, es una escarnio a la víctima. El voto particular, pretende que sólo se condenará a esos delincuentes sexuales, por robar un móvil. ¿Qué clase de sentencia es está? Desgraciadamente, la violencia contra las mujeres, no es violencia, siempre hay quien sale en defensa de esos salvajes, para decir que fueron ellas quienes se lo buscaron. La sociedad española, parece inmune a las cifras que son escalofriantes, desde el 2003 hasta el 2017, se ha llevado la vida a 917 personas (mujeres y niños) a causa de la violencia de género. Estas cifras son infinitamente superiores a los asesinatos de ETA, y la respuesta de uno y otro problema ha sido diametralmente opuesta.

El gobierno de turno, parece impasible ante la sangría de esa violencia de género que parece circunscribirse al ámbito de la familia o en la esfera civil, mientras que la violencia terrorista, se ha puesto, interesadamente, como problema de Estado. Las comparaciones son odiosas, porque en ambos casos, supone muertes violentas, pero a unas se las considera cuestión de Estado, mientras que las otras se las relega al ámbito doméstico.

Si la violencia de género, culmina con la muerte, en el camino hasta llegar a ese episodio, hay estaciones intermedias de violencia. Los delitos contra la libertad sexual, son esas etapas intermedias, y las estadísticas, son elocuentes, en el año 2016, hubo 7240 delitos contra la libertad sexual, en el 2011, hubo 7423, en los años intermedios 6787, en el 2013, por ejemplo.

Estas cifras no expresan el drama y el dolor de las víctimas –mujeres y hombres-, a pesar de los mensajes institucionales, las mujeres siguen siendo a ojos de muchos, y al parecer de los Magistrados que han dictado Sentencia, meros objetos que se les puede hacer cualquier cosa. Sentencias como está tienen efectos devastadores en las víctimas y sus familias. Desmoralizan a los que luchan contra este problema y genera la sensación de impunidad.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...