Passa al contingut principal

La República (II)

La República que nunca existió cumple un año. Un año amargo y turbio. Ahora empieza a conocerse la génesis de los días anteriores  a la declaración de independencia (DUI).  "Ens la fotran! Ens la fotran un altre cop!", esclata el president Puigdemont”. Esta afirmación expresa la desesperación ante la encrucijada en que se encontraba el President de la Generalitat.

Después del 1-O y el descrédito del Gobierno central, éste había pasado a la acción, con la amenaza inminente de la aplicación del artículo 155 de la CE. La amenaza suponía suspender la Autonomía, cosa inédita en nuestra historia reciente, desde la implantación de la democracia. Puigdemont, quería garantías que si no había declaración unilateral, el gobierno central no aplicaría el 155. Miquel Iceta intento llevar a cabo una mediación que no pudo llevar a buen puerto. Ante esta tesitura, Puigdemont, se sintió en el vacío. Por un lado, sí suspendía la declaración de independencia, no tenía garantizado que el gobierno de la Generalitat fue a ser igualmente suspendido. Por otro lado, muchos de los consellers, además de ERC y la CUP, considerarían ese paso atras como una traición. Además existía el añadido de que los representantes de Omnium cultural y la ANC,  Jordi Cuixart y Jordi Sánchez, habían ingresado en prisión el 16 de octubre. Dos fuerzas sociales que habían luchado para conseguir la independencia. Puigdemont se debate entre el pragmatismo y el sentimentalismo. En cualquier caso, iba a perder. Lo que no sabía era cuánto.




El 27 de octubre de 2018, tal como nos informa el Ara.cat., las recriminaciones de unos y otros salen a la luz, "Hem de fer costat al president –exigeix Rigau, partidària de convocar eleccions "sense dubtes ni dilacions". Però afegeix que la situació requereix "autèntics homes d'estat". Una apel·lació que ofèn Junqueras, que li demana que no li falti al respecte. Puigdemont salta contra el seu vicepresident, a qui acusa veladament d'atiar la reacció contra ell. "El que és una autèntica falta de respecte són les acusacions de covard i traïdor que alguns escampen pels carrers", li retreu”.  (Ara.cat, SECCIÓ DE POLÍTICA DE L'ARA Barcelona )

La escalada de la tensión entre Puigdemont y ERC, se hace patente “Gabriel Rufián ho resumeix en un missatge que cau com una llosa sobre tots els partidaris de convocar eleccions: "155 monedes de plata". (Ara.cat, SECCIÓ DE POLÍTICA DE L'ARA Barcelona ).

"No ho he pogut aconseguir", admet Iceta.” (Ara.cat, SECCIÓ DE POLÍTICA DE L'ARA Barcelona ).  Con esta frase Puigdemont toma una decisión que generará todo lo que hemos conocido durante todo este año.  El propio Puigdemont, a las cinco de la tarde pronuncia las siguiente palabras: "En aquestes últimes hores, abans no expiri la meva potestat per convocar eleccions al Parlament com a resultat de l'entrada en vigor de les mesures proposades pel govern espanyol en aplicació del 155, he considerat la possibilitat d'exercir-la i convocar eleccions. És la meva potestat i diversa gent m'ha interpel·lat aquests dies sobre si pensava exercir-la o no [...]. He estat disposat a convocar aquestes eleccions sempre que es donessin unes garanties que permetessin la seva celebració amb absoluta normalitat. No hi ha cap d'aquestes garanties que justifiquin avui la convocatòria d'eleccions al Parlament", afirma.(Ara.cat, SECCIÓ DE POLÍTICA DE L'ARA Barcelona ). Con esta comparecencia, Puigdemont, va a poner en marcha la DUI, pero también la reacción del gobierno central.

PD: La Crida Nacional per la República, ha empezado su andura, de la mano de Carles Puigdemont, Jordi Sánchez y Quim Torra, President de la Generalitat. Este 27 de octubre han celebrado en Manresa su presentación. Hay una exuberancia de siglas que no ayuda a comprender porque estamos peor que hace un año. Es evidente que Carles Puigdemont sigue siendo el eje de referencia, pero hace superfluo a Quim Torra como President. La imagen que dan es la del hámster en su jaula corriendo en la rueda que gira para no ir a ninguna parte.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.