Passa al contingut principal

Andalucía: El trío maléfico

Juan Manuel Moreno, se ha convertido en nuevo Presidente de la Junta de Andalucía, gracias a los votos de la extrema derecha. ¡Enhorabuena!


Que haya alternancia, después de 36 años, ya era hora. Pero que esa alternancia tenga que ver con los votos decisivos de un partido de extrema derecha, resulta sorprendente. El perfil de Juan Manuel Moreno, es el clásico del alumno aventajado del PP. Dice que trabajó en una pizzería y como comercial. ¡Increíble! Sin embargo, donde se ha forjado, es dentro del partido. Desde 1995 de la mano de Celia Villalobos, entró en la espiral de cargos públicos del PP.

Así, que su experiencia del mundo real, es nula. Como tanto otros que sólo han vivido del partido y para el partido. Sin embargo, después nos hablan a los demás, de lo que ellos jamás han hecho. ¡Todos ellos son unos ultraliberales en materia económica.

El nuevo Presidente tiene por delante una tarea gigantesca. La CC.AA que preside, está en la cola de prácticamente todos los índices. A pesar de las subvenciones y transferencias que el Estado aporta. ¡Por ciertos, Cataluña, también subvenciona a sus gastos!



Sus nuevos compañeros de viaje son todos amantes del liberalismo más furibundo. ¿Cómo van a gestionar ese modelo, con un sistema de protección a la multitud de parados que Andalucía disfruta? ¿Eliminará esas subvenciones? ¿Recortará el PER? ¿Recortará todas las ayudas? ¡Suerte!





Como uno de sus socios, es Vox, como los diccionarios, tendrá que buscar en su programa electoral, las acciones que pongan en marcha la eliminación de las ayudas o subvenciones a la violencia de género o semejantes. Que tenga un socio ultramontano, no parece inquietarle. De momento es Presidente de la Comunidad de Andalucía, lo que no es poco.



El nuevo Presidente de la CC.AA de Andalucía tiene ante sí un trabajo digno de Hércules. Su antecesora no se lo ha puesto fácil, por eso los electores han pensado que cambiar es una buena opción. En su debe el nuevo Presidente tendrá que lidiar con Vox. Al parecer una solución a la alemana, ha sido imposible o impensable, ellos sabrán.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...