Passa al contingut principal

Recomendaciones contra Cataluña

El Parlamento extremeño se permite la recomendación de aplicar el art.155 en Cataluña. La iniciativa era del PP y fue apoyada por el PP, Cs y PSOE. 




Al parecer el PP se ha propuesto llevar adelante un plan que el anterior Presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, dejo en suspenso, una vez aplicado el art.155, y la convocatoria de nuevas elecciones, que permitieron revalidar a los independentistas la mayoría absoluta. 

Pablo Casado, quiere llevar al límite sus propios deseos, que Cataluña no pueda ser gobernada por lo que la ciudadanía escoja, sí está es independentista. Naturalmente, Cs, secunda la propuesta, también el PSOE en Extremadura. No deja de ser paradójico, que Extremadura, una Comunidad subvencionada generosamente y una población en nomina de la Administración, un 25,5% de funcionarios el doble que Cataluña, supongo que como no tienen ningún problema serio, se permiten hablar de Cataluña, para pasar el tiempo.





Es escandalosa la demagogia que se utiliza contra Cataluña. Extremadura es receptora neta de las transferencias del Estado y de los Fondos europeos. Sin embargo, a pesar de todas las transferencias desde el inicio de las Autonomías, sus índices están a la cola de las restantes autonomías:





Imagínense que sólo hubiese como en Cataluña un 10% de funcionarios, las cifras del desempleo serían aún más dramáticas. Sin embargo, el Presidente de la Comunidad extremeña, Fernández Vara (PSOE), se permite votar resoluciones para otra Comunidad, la catalana. ¿No será que tiene miedo de perder el dinero que Cataluña aporta a las Comunidades como Extremadura?

En la siguiente gráfica nos muestra, cuales son las Comunidades que más aportan al PIB:


Datos: Ine (2017)

Es evidente que hay un problema de financiación autonómico. Sin embargo, quienes perciben más por ejemplo, Extremadura, no quiere oír hablar de cambios. Sin embargo, sí debería plantearse  ¿por qué Cataluña, sale tan mal parada en el actual sistema de financiación. Extremadura, no ha hecho nada para cambiar su modelo productivo. Sigue en la cola de casi todo, pero su Parlamento, en vez de abordar los problemas gravísimos que tiene, se entretiene en pedir la aplicación del art.155 a Cataluña. En fin, ¡Todos contra Cataluña! ¿Por qué se extrañan, después, que muchos catalanes quieren marcharse de España?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...