Passa al contingut principal

Campana electoral: pesadilla en acción

La campaña electoral, sigue su curso. ¡Una auténtica pesadilla! Sólo oigo exabruptos, ninguna idea digna de retener. Los sondeos hablan de una victoria del PSOE.




Los sondeos son una instantánea sobre la intención de voto. Sirven para observar tendencias. El único sondeo real, es el día de las elecciones. El índice de indecisos es muy elevado. Además, el efecto del voto oculto, hace aún más difícil determinar la validez del sondeo. Otro dato, no menor, es la forma de “cocinar los datos”. Sin embargo, la tendencia que se observa es el triunfo del PSOE. Pedro Sánchez ha sido capaz de rentabilizar su famosa moción de censura. En el lado negativo, el descenso del PP es espectacular, debido en parte, al ascenso de la extrema derecha.

El tópico hablaba que en España estaba inmune a los partidos ultraderechistas que asolan Europa. Lo único que pasaba en España es que esa ultraderecha estaba cobijada en el PP. Ahora, a través de Vox, ya pueden salir del armario. Son una combinación indigesta del espíritu del 21-F, de la crisis económica y política, y el efecto llamada sobre la Unidad de España. El catalizador ha sido el proceso independentista. Es la excusa fácil para aglutinar a los desheredados del franquismo. El PP con su irresponsabilidad desde la etapa que recogía firmas contra el Estatut de Catalunya, hasta la aplicación del art.155, ¿las medidas tomadas eran constitucionales? Han agrandado el problema, amén de las acciones irreflexivas del Govern de la Generalitat. Un problema político que no han sabido resolver, ni unos ni otros. Vox y su máximo dirigente, ha sido un niño mimado por el PP, desde que Esperanza Aguirre lo llevará a Madrid, desde el País Vasco, para asumir responsabilidades políticas. ¡Hay que reconocer el ojo clínico para equivocarse que tiene la Sra. Aguirre! 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.