Salta al contingut principal

Tierra y fuego




El fuego de la Ribera del Ebro se encuentra perimetrado, es decir, que el perímetro del fuego está remojado por los bomberos. El fuego está controlado si no hay nuevas causas que lo hagan reactivar. Las altas temperaturas, la baja humedad y el viento son posibles causas que pueden alterar en horas una determinada situación.

Si el parte que proporcionan los bomberos es esperanzador, se abre ahora un debate sobre el por qué de estos incendios devastadores. La orografía del terreno, el aumento de la masa forestal, debido a la falta de cultivos, crea el caldo de cultivo que hace el fuego sea más devastador. Como siempre hay diversas hipótesis que pueden explicar el desastre. Para unos el problema estructural es el abandono del mundo rural. Las dificultades de la gente que trata de vivir de la agricultura y la ganadería se hace cada vez más difícil debido a la competencia de las grandes explotaciones que hacen prácticamente imposible vivir de estas actividades con explotaciones pequeñas y medianas. 

Para otros,  la falta de previsión y falta de medios es otro de los factores que explican el desastre. Se ha dicho que si hubiese otro incendio de las características de este, que es excepcional, no habría personal ni medios para combatirlos. La crisis económica, hizo que se paralizaran nuevas contrataciones de efectivos para combatir el fuego. En este terreno, la responsabilidad política se hace evidente. En el primer caso, también, pero al ser estructural, las responsabilidades se diluyen.

No faltan los que admitiendo las causas anteriores, las diluyen en la excepcionalidad del caso. Una combinación diabólica de una ola de calor infernal, la falta de lluvias, y el viento, junto con la negligencias correspondientes, hacen un cóctel explosivo. Amén, de los llamamientos por el cambio climático. ¿Somos responsables de lo que nos pasa? La respuesta es sí. Somos responsables por acción y omisión. Deberíamos hablar de cuál es el modelo de sociedad que queremos para nuestro país. Uno que salgan beneficiados los de siempre, o repensar el modelo de gestión de proximidad, con los posibles costos que pueden generar.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...