Passa al contingut principal

Tierra y fuego




El fuego de la Ribera del Ebro se encuentra perimetrado, es decir, que el perímetro del fuego está remojado por los bomberos. El fuego está controlado si no hay nuevas causas que lo hagan reactivar. Las altas temperaturas, la baja humedad y el viento son posibles causas que pueden alterar en horas una determinada situación.

Si el parte que proporcionan los bomberos es esperanzador, se abre ahora un debate sobre el por qué de estos incendios devastadores. La orografía del terreno, el aumento de la masa forestal, debido a la falta de cultivos, crea el caldo de cultivo que hace el fuego sea más devastador. Como siempre hay diversas hipótesis que pueden explicar el desastre. Para unos el problema estructural es el abandono del mundo rural. Las dificultades de la gente que trata de vivir de la agricultura y la ganadería se hace cada vez más difícil debido a la competencia de las grandes explotaciones que hacen prácticamente imposible vivir de estas actividades con explotaciones pequeñas y medianas. 

Para otros,  la falta de previsión y falta de medios es otro de los factores que explican el desastre. Se ha dicho que si hubiese otro incendio de las características de este, que es excepcional, no habría personal ni medios para combatirlos. La crisis económica, hizo que se paralizaran nuevas contrataciones de efectivos para combatir el fuego. En este terreno, la responsabilidad política se hace evidente. En el primer caso, también, pero al ser estructural, las responsabilidades se diluyen.

No faltan los que admitiendo las causas anteriores, las diluyen en la excepcionalidad del caso. Una combinación diabólica de una ola de calor infernal, la falta de lluvias, y el viento, junto con la negligencias correspondientes, hacen un cóctel explosivo. Amén, de los llamamientos por el cambio climático. ¿Somos responsables de lo que nos pasa? La respuesta es sí. Somos responsables por acción y omisión. Deberíamos hablar de cuál es el modelo de sociedad que queremos para nuestro país. Uno que salgan beneficiados los de siempre, o repensar el modelo de gestión de proximidad, con los posibles costos que pueden generar.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...