Passa al contingut principal

El pasado es hoy

Llegin el Glosari d’Eugeni D’Ors*, t’ha n'ha dones què el passat és avui. Es fa molt estrany llegir qüestions que ja eren candents al 1908. Sembla con si la història tinguis ganes d’en riures de nosaltres al 2019. 

[Leer el Glosario de Eugeni D'Ors *, te das cuenta que el pasado es hoy. Se hace muy raro leer cuestiones que ya eran candentes en 1908. Parece como si la historia tuviera ganas de reírse de nosotros el 2019.]

Al seu artícle, Sentinella, alerta (1) ( 24 de juny 1908) és pot lleguir les següents reflexions: “El destí vol que la lenta instauració de la Civilitat entre nosaltres, se desenrotlli en cent episodis diversos. (...)  la nostra responsabilitat és mantinguda en perpetual vetlla per les baionetes hostils dels aconteixements; (...)

[A su artículo Centinela, alerta (24 de junio 1908) se puede leer las siguientes reflexiones: "El destino quiere que la lenta instauración de la Civilidad entre nosotros, se desarrolle en cien episodios diversos. (...) nuestra responsabilidad es mantenida en perpetuo vela por las bayonetas hostiles de los acontecimientos;]

(...) Admirem també l’esperit d’un poble que no concedeix ni una hora completa a la Fatalitat, (...) No en doneu la culpa al destí. Digueu: Nosaltres volem. I el voler-ho és precisament la nostra glòria..”

[ (...) Admiramos también el espíritu de un pueblo que no concede ni una hora completa a la Fatalidad, (...) No deis la culpa al destino. Decid: Nosotros queremos. Y el quererlo es precisamente nuestra gloria...]

“La nostra glòria és que de “tot aixó que en passa”, no “ne té la culpa”, a pròpiament dir, ni en Maura, ni el Centralisme, ni ningú, ni rés d’estrany a nosaltres. La culpa va –per a nostra joia i nostre orgull- en nosaltres mateixos. (...) Al contrari; nosaltres som una llibertat que s’afirma, per damunt les fatalitats totes. I aquesta llibertat cada dia esclata en una nova, en una inesperada flor.”

["Nuestra gloria es que de" todo esto que pasa ", no "tiene la culpa ", propiamente dicho, ni en Maura, ni el Centralismo, ni nadie, ni nada extraño a nosotros. La culpa -para nuestra alegría y nuestro orgullo- somos nosotros mismos. (...) Al contrario; nosotros somos una libertad que se afirma, por encima de todas las fatalidades. Y esta libertad cada día estalla en una nueva, en una inesperada flor. "]

Aquest text, és perfectament intel•ligible al 2019, canvia Maura per Sánchez, i deixa tota la resta i semblarà un anàlisi de la política actual. Marx deia citam a Hegel, que tots els grans fets i personatges de la historia universal es produeixen, como si diguessin, dues vegades. Però és va oblidar de afegir: una com a tragèdia i l’altra com a farsa**” (K.Marx. El dieciocho Brumario de Luis Bonaparte, I, 11).

Cal pensar, tal com suggereix Tony Judt, que potser “no s’és exclou la possibilitat de què inclús les tragèdies és repeteixin***” ( Tony Judt, Algo va mal, 6. 165)

[Este texto, es perfectamente inteligible en 2019, cambia Maura por Sánchez, y deja todo lo demás que parece un análisis de la política actual. Marx decía citando a Hegel, que todos los grandes hechos y personajes de la historia universal se producen, como si dijéramos , dos veces. Pero se olvidó de añadir: una como tragedia y la otra como farsa ** "(K.Marx. El dieciocho Brumario de Luis Bonaparte, I, 11).

Hay que pensar, tal como sugiere Tony Judt, que quizás "no se se excluye la posibilidad de que incluso las tragedias se repitan ***" (Tony Judt, Algo va mal, 6. 165)]


(1) Cal recordar que fins 1913, no se implantarà les Normes Ortogràfiques (Pompeu Fabra).

* Eugeni D'Ors, Glosari (Selecció). Les millors obres de la literatura catalana. A cura de Josep Murgades. Edicions 62 i "la Caixa". Barcelona, 4 ed.1992.

** Karl Marx. El Dieciocho Brumario de Luis Bonaparte. Trad. O.P.Safont. Col.Ariel 42, Editorial Ariel, Barcelona, 1985.

*** Tony Judt. Algo va mal, Ensayo/Actualidad. Trad.Belén Urrutia. Prólogo de Antonio Muñoz Molina. Debolsillo, Barcelona 2019.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...