Passa al contingut principal

El pasado es hoy

Llegin el Glosari d’Eugeni D’Ors*, t’ha n'ha dones què el passat és avui. Es fa molt estrany llegir qüestions que ja eren candents al 1908. Sembla con si la història tinguis ganes d’en riures de nosaltres al 2019. 

[Leer el Glosario de Eugeni D'Ors *, te das cuenta que el pasado es hoy. Se hace muy raro leer cuestiones que ya eran candentes en 1908. Parece como si la historia tuviera ganas de reírse de nosotros el 2019.]

Al seu artícle, Sentinella, alerta (1) ( 24 de juny 1908) és pot lleguir les següents reflexions: “El destí vol que la lenta instauració de la Civilitat entre nosaltres, se desenrotlli en cent episodis diversos. (...)  la nostra responsabilitat és mantinguda en perpetual vetlla per les baionetes hostils dels aconteixements; (...)

[A su artículo Centinela, alerta (24 de junio 1908) se puede leer las siguientes reflexiones: "El destino quiere que la lenta instauración de la Civilidad entre nosotros, se desarrolle en cien episodios diversos. (...) nuestra responsabilidad es mantenida en perpetuo vela por las bayonetas hostiles de los acontecimientos;]

(...) Admirem també l’esperit d’un poble que no concedeix ni una hora completa a la Fatalitat, (...) No en doneu la culpa al destí. Digueu: Nosaltres volem. I el voler-ho és precisament la nostra glòria..”

[ (...) Admiramos también el espíritu de un pueblo que no concede ni una hora completa a la Fatalidad, (...) No deis la culpa al destino. Decid: Nosotros queremos. Y el quererlo es precisamente nuestra gloria...]

“La nostra glòria és que de “tot aixó que en passa”, no “ne té la culpa”, a pròpiament dir, ni en Maura, ni el Centralisme, ni ningú, ni rés d’estrany a nosaltres. La culpa va –per a nostra joia i nostre orgull- en nosaltres mateixos. (...) Al contrari; nosaltres som una llibertat que s’afirma, per damunt les fatalitats totes. I aquesta llibertat cada dia esclata en una nova, en una inesperada flor.”

["Nuestra gloria es que de" todo esto que pasa ", no "tiene la culpa ", propiamente dicho, ni en Maura, ni el Centralismo, ni nadie, ni nada extraño a nosotros. La culpa -para nuestra alegría y nuestro orgullo- somos nosotros mismos. (...) Al contrario; nosotros somos una libertad que se afirma, por encima de todas las fatalidades. Y esta libertad cada día estalla en una nueva, en una inesperada flor. "]

Aquest text, és perfectament intel•ligible al 2019, canvia Maura per Sánchez, i deixa tota la resta i semblarà un anàlisi de la política actual. Marx deia citam a Hegel, que tots els grans fets i personatges de la historia universal es produeixen, como si diguessin, dues vegades. Però és va oblidar de afegir: una com a tragèdia i l’altra com a farsa**” (K.Marx. El dieciocho Brumario de Luis Bonaparte, I, 11).

Cal pensar, tal com suggereix Tony Judt, que potser “no s’és exclou la possibilitat de què inclús les tragèdies és repeteixin***” ( Tony Judt, Algo va mal, 6. 165)

[Este texto, es perfectamente inteligible en 2019, cambia Maura por Sánchez, y deja todo lo demás que parece un análisis de la política actual. Marx decía citando a Hegel, que todos los grandes hechos y personajes de la historia universal se producen, como si dijéramos , dos veces. Pero se olvidó de añadir: una como tragedia y la otra como farsa ** "(K.Marx. El dieciocho Brumario de Luis Bonaparte, I, 11).

Hay que pensar, tal como sugiere Tony Judt, que quizás "no se se excluye la posibilidad de que incluso las tragedias se repitan ***" (Tony Judt, Algo va mal, 6. 165)]


(1) Cal recordar que fins 1913, no se implantarà les Normes Ortogràfiques (Pompeu Fabra).

* Eugeni D'Ors, Glosari (Selecció). Les millors obres de la literatura catalana. A cura de Josep Murgades. Edicions 62 i "la Caixa". Barcelona, 4 ed.1992.

** Karl Marx. El Dieciocho Brumario de Luis Bonaparte. Trad. O.P.Safont. Col.Ariel 42, Editorial Ariel, Barcelona, 1985.

*** Tony Judt. Algo va mal, Ensayo/Actualidad. Trad.Belén Urrutia. Prólogo de Antonio Muñoz Molina. Debolsillo, Barcelona 2019.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.